No passa res

Què està passant a Espanya? Res d'original. El mateix que a Catalunya. El mateix, en el fons, que a bona part del món. Hauria d'estar penalitzat citar Gramsci, per massa repetit, si no fos que una de les seves frases és veritat: “El vell món es mor. El nou triga a aparèixer.” I, tot i que se cita menys, hi va afegir: “I en aquest clarobscur sorgeixen els monstres.” Quins? Ara mateix el bloqueig a l'hora de formar govern a Espanya. Com el debat que hi ha a Catalunya sobre com acabar d'una punyetera vegada això que hem anomenat procés. Com a Catalunya, a Espanya hi ha voluntat de canvi, encara que no ho sembli. Una voluntat que encara no es tradueix amb prou força i que ha portat a un bloqueig, a una mena d'empat, amb característiques pròpies. Com passa en tots els països. Quines són les particularitats del cas espanyol? En podem citar tres que aporta el sociòleg Jaime Miquel. Una, la qüestió generacional. Encara hi ha un electorat gran que vota el PP i el PSOE com a hereus del franquisme sociològic i de l'antifeixisme clàssic. És a dir, un vot a la contra que impedeix el pacte entre els dos grans partits. I això es veu més clarament en els militants que en els mercenaris del comitè federal. El segon és que el nacionalisme espanyol s'ha bastit sobre una concepció uninacional de l'Estat que fa que el PP, el PSOE i Ciutadans criminalitzin el diàleg amb el PDC i ERC. I, per això, només Miquel Iceta, que no és nacionalista, però sí nacional català, ho defensa dins del PSOE. I, tres, els interessos creats en gairebé 40 anys de règim del 1978. I el règim ha comprovat com aquesta situació de bloqueig desgasta més els nous partits, que passen com a culpables amb l'ajut de les empreses de comunicació que viuen del sistema. Ergo, si la gent es cansa perquè es transmet la idea que els nous partits són un embolic, a cada elecció Podem i Ciutadans sortiran més perjudicats. I Rajoy, que té menys competència a la dreta que el PSOE a l'esquerra, serà el més beneficiat a base d'un estudiat tancredisme.