Turisme i hostaleria

Quan va dimitir el regidor de Turisme de Lloret, Sr. Joan Gou, volia dedicar-li aquest espai del diari, però ho vaig posposar. No volia fer enfadar el sector. Han passat uns mesos i, mentrestant, el Lloret turístic s'ha cobert de glòria: quatre hotels que actuaven fora de la llei, l'Ajuntament mirant cap a l'altre costat, un dels grans hotels caigut en mans dels bancs a causa dels deutes, etc. Ja sé que el negoci d'un hotel, les obligacions, la constant posada al dia, les irregularitats de la temporada, l'estacionalitat, la pressió dels operadors turístics, la competència d'altres zones, etc. fan que, actualment, no sigui un generador segur de beneficis. Això, però, passa en tots els oficis i tots tenen les seves càrregues. Malgrat els esforços del gremi i dels hotelers responsables, que hi són, el sector pateix un càncer de fa temps, amb una bona metàstasi, que es detecta sovint, a vegades de forma espectacular, com ha passat ara, d'altres, així que grates una mica i et fixes en determinats detalls. Qualsevol observació que es faci, però, molesta i sembla que només els que són del sector estricte estan en possessió de la veritat. Però tot Lloret trontolla. El Sr. Gou ha llançat la tovallola amb un gest d'honestedat, em sembla a mi, que se li ha d'agrair. Resulta curiós que hagi plegat ell que era del sector. Alguns que hem passat per la Casa Gran i veníem del món de l'ensenyament o de la cultura ja sabíem que estàvem anatemitzats d'entrada. Tot feia suposar, en canvi, que ell seria un bon enllaç. I res de res. Del seu afany per posar ordre, per anar tots a l'una, per donar la volta a la situació i canviar la imatge, ha pogut tirar endavant poca cosa. I ha hagut de plegar (vull creure que ha anat així i que no sigui que l'hagin extorsionat d'alguna manera amb el seu ofici d'agent de viatges. Quan jo era alcalde –no dic en absolut que vingués d'aquest sector– vaig rebre dues amenaces de mort, una per telegrama i una per telèfon; per tant, comprendrà el lector que no em sorprengui de res. Vull creure, però, el millor). En tot cas, com que, si és així, ningú li agrairà el seu interès, jo sí que ho faig des d'aquestes modestes ratlles. L'espai em queda curt. Tornaré més endavant, sobre el tema. Continuo imaginant que un dia deixaran d'existir aquests empresaris fantasma que, com dèiem abans a Lloret, només vénen a espolsar l'arbre, que hi haurà menys campi qui pugui en el sector, menys màfies amagades, i que l'Ajuntament farà menys convencions proclamant l'excel·lència i més controls de la realitat. Sóc il·lús? Segurament.