‘El cuidado'

El fàstic de què us parlava en la darrera columna, no sols continua sinó que s'agreuja. Al fàstic que això dóna he d'afegir l'avorriment còsmic que m'originen les batalles hispàniques, amb don Pelayo i Covadonga actualitzats. La proposta del PSOE és meridiana: voteu Rajoy, deien les veus dels capitans; no és no, deien els joves, i tots els mitjans de comunicació –inclosos, ai, els catalans– han començat a ballar el ball de Sant Vito. Llegir diaris –excepte, és clar, el nostre El Punt Avui, que els déus el beneeixin– és un exercici en què arrisques la teva salut mental per sempre, sense esmentar ràdios i televisions.

Un país sense govern, sense diàleg, sense líders, que ha caigut en la més absoluta misèria intel·lectual i que fa petit el bell advertiment de Machado: “Desprecian cuanto ignoran”. I això a dreta i esquerra, si bé la dreta i l'esquerra ja no són el que eren: vénen d'aquell altiplà que confon la democràcia amb l'altivesa. I que venen fum a canvi de duros. El desastre és tal que els empresaris unionistes ja han començat a protestar...

El mal és més profund del que creiem. Perquè quan ens van conquerir per les armes, quan vam ser vençuts, mentre un grapat de catalans clamen per la superioritat dels ocupants i s'hi agenollen, van fer el decret de Nueva Planta, tan abominable, però paper de fumar transparent comparat amb la rigidesa dels actuals decrets. Perquè en aquell decret de Felip V, antecessor de Felip VI, deia que s'havia d'actuar contra la nostra llengua, amb la següent condició: “Que se note el efecto sin que se note el cuidado”. Doncs ara, quant més ataquen la nostra llengua, quant més bombardegen el nostre Parlament, quantes més puntades de peu ens dóna el PP, guanyen vots; és a dir que en el nou Decret de Nova Planta hauria de dir: “Que se note el efecto y sobre todo que se note el cuidado”. Ai, senyor.

Crec a més (no em fallis, corrector) que he usat els accents diacrítics que he pogut. Ai, senyora!