Full de ruta
Sí, judici paral·lel
Durant la seva compareixença al judici per les targetes opaques, Rato va exhibir la riquesa de vocabulari dels privilegiats
Retribucions, dietes, ingressos, salaris, complements, assegurances, targetes, liquiditat, remuneracions, indemnitzacions... Aquestes van ser les paraules més repetides en la llarga i televisada declaració que dimarts passat l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, va fer davant el fiscal que investiga l'escàndol delictiu de les targes opaques reservades als executius de l'entitat rescatada. Rato es referia a l'estatus dels privilegiats membres del consell d'administració durant els anys 2011 i 2012, és a dir, en la cresta de la crisi econòmica que castigava durament la immensa majoria d'una població tristament familiaritzada amb uns conceptes ben diferents, com ara atur, acomiadaments, eros, concurs de creditors, reducció de plantilla, desnonaments, deslocalitzacions, retallades, liquidacions... Rato, que s'enfronta a una petició de quatre anys i mig de presó, a una multa de 108 mil euros i a l'abonament d'una indemnització de dos milions i mig d'euros pels perjudicis causats a l'entitat que presumptament dirigia, oferia dues imatges. Si l'escoltaven només per la ràdio exhibia un to altiu i una dicció segura. Vist a la tele, en canvi, se'l notava aclaparat, capjup i amb les mans tremoloses cada vegada que les ensenyava. I, sobretot, gairebé tota l'estona evitant la mirada interrogadora del fiscal, qui sap si per por o per menyspreu. En qualsevol cas, que en defensa pròpia l'acusat digui que les targetes opaques eren part del seu salari potser no el situa al marge de la llei però sí el situa al marge de l'ètica. En una època en què la majoria de la gent temia no poder arribar a final de mes, ell i tants altres llençaven la casa per la finestra. És això, també, el que ara es jutja: la insensibilitat dels qui acaparaven fortunes mentre molts es quedaven sense feina i sostre. Rato es beneficiarà del sistema garantista que regeix la justícia espanyola i serà innocent fins que es demostri el contrari. Però, passi el que passi, també serà prepotent, antipàtic i immoral perquè ja no pot demostrar el contrari.
