Vallencs Gerhard

Cap de setmana a Valls, la pàtria de Robert Gerhard (1896-1970) i dels germans, fills de pare suís i de mare alsaciana. Reivindicat, a hores d'ara, com un dels músics més importants del segle XX. Qui va estudiar piano amb Enric Granados i composició amb Felip Pedrell, va ser deixeble d'Arnold Shönberg, l'amic a qui va convidar a Barcelona, els anys 30. Per cert: al barri on vaig néixer, el de Vallcarca, i on va enllestir el segon acte de Moisès i Aaron. En el marc de la commemoració del 120è aniversari del compositor, l'Institut d'Estudis Vallencs va organitzar, el darrer cap de setmana, un seguit d'actes: Robert Gerhard. Patrimoni humà. Ultra les conferències de Mike Russ, Trevor Walshaw, Monty Adkins, a la d'Elena Gragera i Anton Cardó, que la nit de divendres havien ofert, a veu i a piano, un concert, amb el Teatre Principal ple de gom a gom, i sense haver pogut assistir ni a la taula rodona sobre l'estat de la recerca a Catalunya pel que fa a la figura del Gerhard compositor ni a la presentació dels fons RG a Cambridge, Barcelona i Valls, em van fascinar dues conferències: la de Carlos Duque, que demostra, documentalment, per què i com RG va ser un explorador a l'avantguarda, i la de Paloma Ruiz de Urbino, que ens va oferir un tast de la correspondència Schönberg-Gerhard (i entre les esposes llurs).

Doncs bé: el proper 20 d'octubre, al Centre Cultural Blanquerna, la Delegació del govern de la Generalitat de Catalunya a Madrid anuncia un acte d'homenatge al compositor vallenc, gràcies a la iniciativa de l'escriptor Javier Alfaya, amb la presència de les autoritats vallenques, la conferència magistral de Leticia Sánchez de Andrés i l'actuació del duo Cardó-Gragera, pianista i mezzosoprano. Oasi d'harmonia al Madrid de les turbulències.