Referèndums

Hi ha la sensació que el moment pel qual transitem ens hauria de facilitar més que qualsevol altre la presa de decisions. Si ho mesurem per la informació que tenim al nostre abast, aquest és indiscutiblement el període de la història en el qual qualsevol de nosaltres té accés a més quantitat de dades d'una manera gairebé immediata. Si prenem com a referència la capacitat d'expressar-nos, mai com ara havíem disposat d'instruments que ens permetessin prendre la paraula i mostrar el nostre parer. I a més de tenir eines per opinar tenim també l'oportunitat de decidir.

Impulsats pels aires de la nova política o per la necessitat de sortir de l'estancament de la vella, el cert és que no havíem sentit a parlar fins avui de tants i tan diversos referèndums. En poc més d'un any s'han produït consultes de gran transcendència a, entre altres llocs, Grècia, Escòcia, el Regne Unit, Hongria i Colòmbia. Tots han estat casos molt diferents, amb característiques pròpies, i dels quals podem prendre nota per diferents motius.

A Grècia va ser on el discurs de la nova política es va imposar en les eleccions i va decidir traslladar a la ciutadania la responsabilitat d'acceptar o no les condicions que imposava la Unió Europea per al rescat de l'economia grega. El no es va imposar d'una forma rotunda en percentatge de vot, també a totes les regions i a les grans ciutats i entre tots els segments d'edat. Però, com tothom sap, el govern va acabar fent el contrari del que havien decidit els ciutadans, que per la seva banda també han acabat claudicant. Quin sentit té votar a favor d'allò que no pots portar a terme?

Algú va voler veure en el precedent de Grècia una certa influència sobre el resultat de la votació sobre la independència d'Escòcia. Sigui com sigui, el que va passar és que els escocesos es van mostrar contraris a la secessió. Les moltes promeses fetes per Londres per seduir els electors escocesos estan en llista d'espera, però sembla que tenen molta menys influència sobre l'ànim dels independentistes que les oscil·lacions en el mercat del cru i el preu del petroli del mar del Nord. Es pot demanar a la gent que prengui decisions definitives basant-se en fets conjunturals?

si les enquestes van encertar el resultat del referèndum d'Escòcia, van fallar en el cas de la votació al conjunt del Regne Unit sobre la continuïtat dels britànics dins de la Unió Europea. En tots dos casos el resultat va anar de poc però això no limita les conseqüències de la votació tot i que es mira de minimitzar-ne els efectes. El primer que van fer els guanyadors després del recompte va ser relativitzar els seus propis arguments. Mentrestant, els màxims responsables europeus i les principals cancelleries es mantenen fermes a mirar d'evitar un efecte contagi i no es mostren disposats a fer com si no hagués passat res. No tot s'hi val i tot té conseqüències.

Molt més recentment, el passat cap de setmana, els que van ser convocats a les urnes van ser el hongaresos per donar el seu parer sobre el nombre de refugiats que la Unió Europea ha assignat a cada un dels estats. El boicot de l'oposició va ser fonamental per tal que no s'arribés a la participació mínima per considerar vàlida la consulta, però això no ha evitat que Viktor Orbán hagi reivindicat la seva victòria política perquè la majoria dels vots emesos van ser contraris a les quotes de refugiats. El marc de convivència del nostre model de societat ha d'incorporar uns valors bàsics o els podem suprimir segons les circumstàncies? Què passa quan s'utilitzen les urnes com a sistema de justificació més que de decisió?

Igualment complex és el cas de Colòmbia. En aquest cas el president colombià ha perdut el referèndum que va proposar per ratificar l'acord de pau al qual va arribar amb la guerrilla de les FARC per posar fi a 50 anys de guerra. La complexitat de la negociació va significar entrar a detallar una sèrie de qüestions que queden recollides en un document de gairebé 300 planes. Però el president Jose Manuel Santos no va ser capaç o no va voler consensuar amb l'oposició el que va acordar amb els guerrillers. La baixa participació demostra que moltes coses no es van fer bé i que els interessos particulars han estat a punt d'engegar-ho tot a rodar. Les urnes no poden quedar al servei del partidisme.

I precisament en aquest moment, quan tots aquests referèndums han estat notícia, el president de la Generalitat ha anunciat una modificació del full de ruta del govern i s'ha compromès a convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Com demostren els casos recents i molts altres de més llunyans, els referèndums seran un bon instrument sempre que s'adaptin en fons i forma al context en què se celebren. Si s'utilitzen com a arma llancívola es poden convertir en un bumerang, i com a mostra la discussió que s'ha tornat a viure al Parlament sobre la via pactada i la unilateral.