Callin d'una vegada!
En les darreres setmanes el tren, més concretament l'AVE a Madrid, forma part de la meva vida quotidiana. Quin gran canvi! Que lluny queda aquell pont aeri!, aquell mig despullar-se per passar controls i aquella sensació de brutícia que se t'apoderava.
Viatjar amb AVE és un plaer. Ara bé, dit això, ja pots tremolar si, una vegada asseguda còmodament pensant que et queden tres horetes d'un cert relax per llegir, dormir, respondre e-mails o escriure algun article, veus entrar tres o quatre personatges molt ben avinguts amb ganes de compartir darreres experiències entre ells i, per proximitat, amb tot el vagó.
I comença a inquietar-te també si se t'asseu al costat, al davant o al darrere un subjecte molt ocupat, amb un mòbil nerviós i no silenciat, que no té cap problema a fer-nos partícips, a la resta de viatgers, de totes de les seves trifulgues laborals, els seus balanços o l'entrellat de la junta.
I a mi què m'importa que unes
cotorres mal educades, impertinents, tafaneres i indiscretes hagin sopat cordero lechal farinós o que les copes que es varen beure fossin excessivament cares! I a mi què m'importa
si la nit abans fulanita es va insinuar
a menganito i tothom ho va veure!
I a mi què m'importa si s'ha d'enviar urgentment, abans de divendres,
una partida de llibretes a la Corunya perquè si no, es perd la comissió trimestral, o que les vendes de material escolar estiguin col·lapsades per l'inici de curs i els proveïdors no reparteixin adequadament! I a mi què m'importa!
Facin el favor, pesats, impúdics i desconsiderats: si us plau, callin d'una vegada!
