Puig d'en Roca

En aquell punt elevat, damunt de Fontajau i a les envistes del Ter, fa anys s'hi edificaren dos centres assistencials: una residència per a ancians i una altra per a infants desemparats. El lloc escollit tenia l'avantatge d'estar en plena natura, allunyat dels remors de la ciutat. L'inconvenient era, i és, que queda marginat del conjunt de Girona. Allà no hi va ningú que no tingui una comesa per fer, perquè és imprescindible l'ús d'un vehicle per arribar-hi. Així, el contacte amb el món exterior es concreta en la tasca dels funcionaris/-es que es cuiden dels centres. La ciutat ha oblidat força els infants i els vells, des del moment que queden en mans de professionals que ben segur fan la seva feina de la millor manera però que difícilment poden proporcionar l'escalf de la conversa compartida o –en el cas dels vells– de “passar la rella damunt els records”.

La llar d'infants acull una quarantena d'interns, d'unes edats que van des dels zero fins als divuit anys. Hi
ha tres mòduls de deu places cada un: el primer és mixt, per a infants de zero a cinc anys; el segon, també mixt, de menors de sis a dotze anys, i el darrer, només per a noies de tretze a divuit anys. Així, el centre està projectat per a una capacitat màxima de trenta interns, però sempre sol estar sobreocupat. L'edifici té una extensió d'uns sis mil metres quadrats, els darrers anys ha estat rehabilitat, i les trenta persones que el porten han de fer mans i mànigues per atendre aquests menors i procurar portar-los pel millor camí. Són freqüents les sortides culturals per tal de vincular-los al conjunt de la ciutadania. El que no sembla tan habitual és que siguem els gironins els qui ens apropem al centre. El fet d'estar integrat en una estructura oficial fa més difícil qualsevol altre contacte. Els professionals que ho porten estudien quina pot ser la millor solució per a cada cas: si els cal continuar al centre, tornar amb la seva família, passar a conviure amb pares d'acollida, o a un centre residencial.

El que impressiona més i és qüestionable en aquesta llar d'infants és la façana, que va ser objecte d'una remodelació entre els anys 2010 i 2012. Llavors es varen substituir les antigues obertures per finestres tancades amb làmines de plàstic dur que no deixen veure clarament l'exterior; i a la part baixa del recinte tota visió externa és vedada per espessos marcs metàl·lics. Fa pensar que en aquell moment de la remodelació es va prioritzar molt més la seguretat del centre, i obstaculitzar qualsevol fugida, que no pas la imatge d'acolliment.
Però el resultat és una imatge corprenedora d'aspecte, incòmoda a la vista i tancada. El record que en tindran els nois i noies, quan ja siguin grans, no serà d'allò més agradable.