Trump, el prototipus

Si algú fa una anàlisi exhaustiva dels candidats a ocupar la Casa Blanca, segurament trobarà que, tant Donald Trump com Hillary Clinton, tenen notables mancances per demostrar la integritat necessària per ser considerats els millors entre els millors. Però si l'anàlisi és simplement comparativa, aleshores és evident que Clinton demostra un capteniment més socialment i políticament homologable que Trump. El candidat republicà arriba acompanyat d'actuacions immorals, corruptes i polèmiques que augmenten cada dia que passa i a sobre es presenta davant de tothom amb aires de perdonavides i vantant-se dels seus actes per ridículs i vergonyosos que siguin. Aquesta mena d'individus solen rebre el qualificatiu de fantasmes. Vet aquí el que és Donald Trump: una carcassa de dalt a baix, farcida de bitllets i voltada d'amistats perilloses i poderoses que, malgrat tot, no poden evitar que les actuacions del seu candidat vagin fonent-ne la figura abans d'arribar a les portes de Troia. En aquest escenari, sorprèn el sondeig del digital FiveThirtyEight que s'ha reproduït a bastament i que diu que si només votessin els homes, guanyaria Trump, i que si només votessin les dones, guanyaria Clinton. Els nord-americans negres i els indis, els d'origen àrab, africà, asiàtic o llatinoamericà, els de classe baixa, els homosexuals, tots ells, són dones? O potser el món de replicants de Blade Runner ha començat a esdevenir realitat i Trump n'és el prototipus més espavilat?