Els meus Llibres del Mall

Avui i demà, organitzades pel Grup d'Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, de la UAB, se celebren les VII Jornades sobre Traducció i Literatura, que enguany estan dedicades a l'editorial que figura en el títol: Llibres del Mall (1973-1988). Un catàleg de poesia amb mires europees. Hi prendran part especialistes com Ramon Balasch (cofundador d'Edicions del Mall), Miquel Desclot (que també hi era), Pere Ballart o Joaquim Sala-Sanahuja, entre altres. Jo tinc el goig de participar aquest matí en una taula rodona, juntament amb els dos primers que he esmentat. És per això que he volgut recordar algunes coses relacionades amb el Mall, i mirar d'entendre què van significar, per a mi, aquells llibres agosarats i bells, aquella editorial llegendària que aplegà un bon gruix dels poetes catalans dels setanta.

Reviso la meva biblioteca, i començo a extreure'n tot d'exemplars del Mall. N'hi ha un fotimer! Els de les tapes de color de cartró van ser els primers —tots ells, editats encara dins la dècada dels setanta i amb obres de Tàpies a la coberta—. Els he anat adquirint en llibreries de saldo o de vell, sovint encara intonsos: Martí i Pol, William Blake, Josep Albertí, els Cants de noces dels jueus catalans, de Jaume Riera i Sans... Aquests no són, però, els meus llibres del Mall. Els que em van marcar fondament són els de les cobertes de Joan-Pere Viladecans.

Probablement el primer títol que vaig firar-me amb diners propis fou Crònica de demà, de Martí i Pol. Devia trobar-lo a la llibreria Gaudí de Reus. El vaig datar, sota el meu nom i cognoms, amb una lletra infantil, arrodonida: 3-VIII-1982. A Destinatari d'albes, de Valerià Pujol, hi vaig subratllar aquests versos: “El teu cos, a la nit: / devessall de nostàlgia”, que em sona que vaig fer servir com a epígraf per a uns poemes adolescents meus. La segona edició de Remor de rems, de Ramon Pinyol i Balasch, la tinc datada del març del 84, i me la vaig comprar també a Reus, a la Tronada. ¿Per què em van cridar l'atenció, aquestes paraules de Refugi absent, de Marc Granell?: “el cadàver necessari / que ens alimenta”. ¿No és més lògic que, essent tan jove, sintonitzés molt més amb els versos d'Els dies antics, de l'amic Àlex Susanna?: “A la nit, en cada un d'aquests cossos, / retrobarem el contacte amb la terra abrusada, / terra que jeu oberta de set / i demana aigua sense clemència!”

En la família del Mall, el sonet convivia amb el vers lliure més desllorigat o amb la prosa poètica més críptica. No torno gaire a la majoria d'aquestes obres. Ara, en regirar-les, la pols m'ha fet estossegar. Però l'emoció de comprar un llibre de poesia, de llegir-lo mig secretament a casa o en un bar, després de desbarbar-lo, i l'ambició d'anar construint la pròpia biblioteca, tot això jo ho dec, en gran mesura, a Llibres del Mall.