Política amb ‘nas'...
Avui comença la setmana per desencallar, per segona vegada, aquelles eleccions del 20 de desembre de l'any passat que van donar com a resultat unes altres eleccions el 27 de juny d'aquest any i que ara a corre cuita suposarà una nova sessió d'investidura. És urgent revisar la llei electoral per poder rebaixar els llargs períodes perquè no sigui possible un llarg temps sense govern estable i no passi res. A Grècia, país amb el qual políticament quasi ningú hi vol semblances, el dia següent de les eleccions, els partits polítics estan obligats a posar-se d'acord per nomenar un president de govern –habitualment és qui ha guanyat les eleccions.
Aquest llarg període d'estancament de la política espanyola ens ha donat una visió de la política que no havíem vist.
S'han vist alguns polítics amb nas. És el cas de Mariano Rajoy, que li ha regit com a consell esperar. “Veure passar el cadàver de l'enemic per davant de casa seva.” Ho va aconseguir el dia que va veure que el PSOE va obligar Pedro Sánchez a dimitir com a secretari general. Però Sánchez mira, com molts socialistes espanyols, cap als socialistes francesos. Es reconeix davant de Manuel Valls, polític que va haver de fer una gran lluita de navalles dins del seu partit francès per poder treure el cap i finalment aconseguir ser nomenat primer ministre francès, malgrat tenir sempre l'espasa dels seus al damunt. Pitjor va ser la història de l'històric socialista i pioner dels socialistes espanyols, Largo Caballero, que a banda de navalles de veritat en un teatre de Madrid, expliquen que en els congressos de la seva època va haver-hi fins i tot algun tret d'escopeta i algun mort...
Ara, en el cas del socialista francès, Manuel Valls, li demanen que faci reformes i que no baixi la guàrdia. Perquè si no, en sortirà malparat. Sánchez encara té recorregut, i per això manté el seu escó al Congrés. Ja veurem si el seu nas el porta algun dia a La Moncloa.
