Posicions públiques

Molts d'aquells que han celebrat públicament que els del jurat de literatura del Nobel hagin premiat Bob Dylan, molt possiblement ho haurien celebrat amb el mateix entusiasme si haguessin estat els del jurat de la Pau els que li haguessin donat el Nobel. Segurament fins i tot haurien fet el mateix si li haguessin donat el premi Nobel d'Economia. Ja es veu que ell no. Quan escric aquestes ratlles, encara no han pogut localitzar-lo. I està molt bé. Per què hauria hagut de voler ballar un ball amb què no comptava? Bob Dylan ja té prestigi. Ja té diners. Possiblement també tingui molt més seguidors que qualsevol escriptor del nostre temps. Què podia aportar-li rebre aquest premi? I ara pensin en el jurat. I pensin també una mica en molts d'aquells que han manifestat el seu entusiasme perquè Bob Dylan ha obtingut el premi Nobel de Literatura. Per què ho fan? Què volen que pensem d'ells? Que guais que són? I que moderns? I que atrevits? I pensin també què haurien pogut dir si Bob Dylan hagués guanyat qualsevol premi musical? Com haurien pogut posar-hi cullerada? Recordo unes paraules de Hillary Clinton a uns banquers. Era l'any 2014. Va dir-les en unes conferències a porta tancada per les quals va cobrar 1,8 milions de dòlars. “Cal tenir una posició pública i una de privada.” Jo diria que és justament per tenir o per mantenir una posició pública envejable que molts dels membres del jurat del Nobel de Literatura han apostat per Bob Dylan. Com també molts d'aquells que ho han celebrat des del mitjà on parlen o on escriuen. Però Bob Dylan què hi guanyava amb aquest premi? Només han tingut un error. Dylan no ha reaccionat com pensaven que faria. Per què hauria hagut de ser així si no necessitava el premi Nobel per a res? Posicions públiques.