Advertiments europeus
Benvolguts lectors; amb el títol d'aquest article, “advertiments europeus”, pot semblar que vull parlar d'economia –del monumental dèficit, públic i privat, de l'Estat espanyol–, doncs no és així; en aquesta Galeria vull comentar i tractar de les onze recomanacions que va fer, fa tres anys, el Consell d'Europa al govern espanyol en relació amb la vidriosa qüestió (de gran actualitat per moltes raons) de la politització de la justícia a l'Estat espanyol. La realitat sembla que ha empitjorat molt.
Ara i aquí ja es pot dir que la no-separació de poders a Espanya amoïna els experts en temes de corrupció europeus. De fet, el Consell d'Europa està indignat amb l'ús polític dels tribunals a l'Estat espanyol. De les onze recomanacions que va fer aquesta important institució europea, cap s'ha complert.
Doncs bé, el Consell d'Europa està molt preocupat amb el sistema actual d'elecció –a través del Congrés i el Senat– dels vint membres del CGPG: no garanteix prou la independència judicial. Una altra qüestió que inquieta molt Europa és el sistema d'elecció dels alts funcionaris de la judicatura; segons el Consell d'Europa, no garanteix prou la transparència i la imparcialitat.
De fet, segons les institucions europees, la justícia no només ha de ser independent sinó que també ho ha de semblar. Cal no oblidar que l'Estat espanyol és a la cua, en el lloc 25 sobre 28, del rànquing europeu de la percepció de la independència judicial. En aquest sentit, també cal afegir que la lluita contra la corrupció a l'Estat espanyol és pitjor que en països com ara Botswana, Qatar o Taiwan.
Una altra qüestió que incomoda molt Europa és la manca de transparència entre el govern espanyol i la fiscalia; en aquest punt es posa clarament en dubte la divisió de poders de Montesquieu; a més, això es constata clarament en la forta judicialització del procés sobiranista català, ja que manta vegada esdevé quelcom dogmàtic, ridícul i fins i tot malaltís. Un exemple diàfan el tenim en la darrera sentència del Tribunal Constitucional en relació amb l'anul·lació d'una llei del Parlament català que prohibia les curses de braus a Catalunya.
També la qüestió lingüística –la marginació i minorització de la llengua catalana en l'administració de justícia– és greu, segons Europa. En comptes d'aplicar un sistema racional, semblant a països plurilingües i plurinacionals, com poden ser Bèlgica, Suïssa i el Canadà, el govern espanyol manté una justícia molt centralitzada i dogmatitzada, la qual cosa provoca unes disfuncions terribles.
I això fins a les onze recomanacions, les quals representen onze “punts negres” clamorosos.
