Més franquistes

El passat 15 d'octubre en l'acte inaugural de l'exposició homenatge al president de la Generalitat Republicana Lluís Companys que es va fer a la Biblioteca del Parlament coincidint amb el 75 aniversari del seu afusellament, la presidenta del Parlament de Catalunya, la senyora Carme Forcadell, va assimilar l'actual Estat espanyol a l'Espanya franquista i va dir que Espanya havia de demanar perdó perquè amb aquell afusellament “volia assassinar tot el que representa Catalunya i posar fi als anhels de llibertat”.

A veure: ens agradi o no, si l'Estat espanyol, actual, democràtic i constitucional, és hereu del règim franquista, també l'Estatut i, per tant, el Parlament de Catalunya i, per tant, la seva presidenta, la senyora Forcadell, en tant que tenen legitimitat, ara per ara, perquè formen part d'aquest Estat espanyol, estan tan obligats a demanar perdó per l'assassinat o afusellament de Lluís Companys com la Generalitat de Catalunya, perquè, tornem-ho a dir, aquesta penja, a data d'avui, de la legalitat que li dóna l'Estat espanyol.

L'afusellament de Lluís Companys, va ser una ignomínia, una injustícia i un assassinat contra la legalitat. Sí senyor, sí. Va ser tot això. Però aquest crim execrable el va fer el “bàndol” guanyador de la Guerra Civil: els franquistes, no Espanya. Molts il·lustres i demòcrates espanyols varen ser injustament i cruelment assassinats pels franquistes, igual que molts il·lustres i demòcrates catalans. I, podríem estar d'acord que, a aquestes altures del ball, si fem memòria, de noms propis en tenim tots per dir-ne uns quants.