Expsuquers
Hem commemorat, fa poques hores, al Museu d'Història de Catalunya, el centenari del naixement de Pere Pagès i Elias, conegut pel pseudònim Víctor Alba. Fou un periodista combatiu, emprenyat contra injustícies i hipocresies, fidel al POUM. Fustigador de comunistes de tota mena. Era “militant de l'esquerra obrera sense ser obrer”, deia ell. Un indignat integral: rebel en política, exigent en periodisme. Per això ha estat bandejat dels cànons d'autors rellevants. Ignorat en cànons convencionals i alternatius. Víctor Alba incomoda a dreta i a esquerra. Format en dret, escrivia amb estil precís i directe. S'abeurava en bones fonts. Feia periodisme polític d'investigació testimonial. L'any 2001 va publicar a l'Avui un article on resseguia els canvis de camisa de molts comunistes dels anys de la Transició. L'atzar m'ha portat que aquest memorial d'Alba coincidís amb la lectura d'A la caça del PSUC, el més nou dels llibres del periodista i professor Antoni Batista. És un excel·lent conreador del reportatge d'investigació de gran abast. En aquest treball acabat de sortir exposa com va trobar els fils d'un complot de la CIA contra el PSUC. L'epíleg de l'obra de Batista ens evoca aquella peça en què Alba indicava fa cinc anys on eren els expsuquers. Batista constata que el PSUC fou un viver de quadres per a les administracions públiques i els diversos partits que han dominat fins ara. Una realitat inqüestionable que Víctor Alba i Antoni Batista han vist des d'angles contrastats.