LA GALERIA
Els ‘hits' municipals
Dues paraules estan de moda en el món municipal: participació i descentralització. Ara tot és participatiu, tot és consultat, tot és compartit amb la ciutadania... Sembla que els ajuntaments no puguin fer ni un pas que no estigui avalat per una consulta ciutadana. Un anhel de transparència mal entès que arriba com a resposta a les queixes d'opacitat, pel desencís ciutadà vers la política, però que, en moltes ocasions, porten a fer referèndums de temes que no són competència del municipi, o bé plantejats perquè no siguin vinculants –o sigui, que al final l'Ajuntament pot fer el que vol– o, també, sobre coses infinitament poc importants que no generen cap mena de passió per anar a votar. La línia entre la transparència i el voler quedar bé és finíssima.
L'altra hit municipal és la descentralització. És una reacció, també, a les queixes de concentració i, així com amb la participació, moltes vegades tampoc s'ha acabat d'entendre què es demanava. Un exemple: avui comencen les Fires de Sant Narcís de Girona. La ciutat ho té tot a punt per ser centre d'atenció i punt de trobada. Juntament amb Temps de Flors és, segurament, un dels períodes més importants per a la capital gironina. Des de fa uns anys, hi ha un afany per aconseguir una programació més descentralitzada, diuen, perquè tots els barris de la ciutat es puguin sentir partícips de la festa major. I diuen que la intenció és anar a més. Dues objeccions, molt personals si voleu, però són les meves objeccions: tots sabem que descentralitzar les Fires –tenint en compte el que vol dir el terme descentralitzar– és molt complicat perquè Fires són tradició en gran part i canviar segons quines coses es podria considerar gairebé un sacrilegi. I fer algun acte aïllat en barris com Sant Narcís o Santa Eugènia es pot considerar un acte de bona intenció però, la veritat, no descentralitzar. No són, a més, dels actes amb més poder d'atracció –tampoc sé si aquests barris en volen, d'actes multitudinaris– i fa la sensació que ens quedem una mica a mig camí, allà en aquella fina línia entre el tenir bona intenció i el quedar bé. I, segon: personalment cap ànsia que aquests dies tota la ciutat supuri Fires. Tenir reductes de desconnexió lluny del centre on no haver d'esmorzar, dinar i sopar festa major també és d'agrair. Deu ser que sóc poc participativa.