Colau no conflueix, absorbeix

ERC no se'n surt a Barcelona; Ada Colau no compleix els pactes. El detonant de la ruptura, sorollosa, entre Barcelona en Comú i els republicans és l'anomenada T16, que permetria la pràctica gratuïtat del transport públic per a aquesta franja d'edat. És una qüestió social, per tant. Però, malgrat el bon estat financer de l'Ajuntament, el govern de Colau no ha volgut portar a la pràctica una mesura acordada amb els republicans des de fa un any.

Aquesta dificultat per als acords de l'actual govern del Cap i Casal és percebuda i compartida per la resta de grups municipals. Només el PSC ha aconseguit entendre's amb Colau i els seus, però a costa de satel·litzar-se definitivament. És el mateix procés de què, en el seu moment, va ser víctima ICV, actualment del tot diluïda dins del magma dels comuns/Podem. Perquè, a diferència del partit de Pablo Iglesias, Colau no conflueix, absorbeix.

Cal tenir en compte aquesta cultura política a l'hora d'imaginar objectius futurs de col·laboració entre el catalanisme polític i l'espai d'Ada Colau. Per als comuns, la resta d'opcions polítiques tenen un cert punt d'il·legitimitat perquè o bé formen part del sistema o bé s'hi acosten, independentistes inclosos. D'aquí la visible incomoditat que els causa la CUP, contra la qual només poden argumentar algunes votacions al Parlament.

Per tot plegat té valor l'actitud de distància i marcatge que manté ERC a l'Ajuntament de Barcelona. Una estratègia que empeny Colau i els comuns cap a una major definició, tant en l'àmbit social com en el nacional. La T16 és un bon banc de proves abans de pressionar decisivament per l'ingrés a l'AMI. De la mateixa manera que la proposta convergent per articular una majoria alternativa, per difícil que sigui, recorda a Barcelona en Comú la condició terrenal i finita de la seva hegemonia a l'Ajuntament.