Aixafaguitarrisme

És fascinant veure com el debat polític estatal s'ha reduït a una insistència transversal en la unitat de la presumpta nació espanyola alhora que els càrrecs electes que posen aquesta unitat en dubte són tractats com si haguessin entrat d'estranquis en una festa privada; i amb la mateixa voluntat de dialogar que els goril·les que solen muntar guàrdia a les portes de festes així, diversos jutjats ja n'han processat tretze, d'aquests càrrecs electes (catalans tots). És més: aquestes persones no només són on són gràcies als vots dels seus conciutadans, sinó que els suposats delictes de què són acusades tenen a veure amb actes purament simbòlics i testimonials (incloent-hi el 9-N, que mai no anava més enllà d'una enquesta no vinculant i ni tan sols completa). Els càstigs possibles van des de dos anys d'inhabilitació fins a quinze anys de presó. Ara bé, cal dir que fins a la data l'Estat s'ha limitat a fer amenaces en paper i prou: físicament, no ha passat res. La Forcadell no ha estat desterrada del Parlament i Joan Coma encara resideix a Vic. Que jo sàpiga, l'únic cas recent en què un representant de l'Estat espanyol ha infligit un càstig físic a un català per raons simbòliques és quan, dissabte passat, un oficial de la selecció espanyola va arrencar una senyera minúscula de la motxilla del corredor oficialment espanyol Pau Capell, a Portugal, en ple campionat del món de trail running. Vés a saber si, ni que sigui casualment, aquest acte aparentment nimi es convertirà en un precedent.