El Priorat literari

Eugeni Perea Simon (Riudoms, Baix Camp, 1953), home de múltiples sabers filològics, arxivístics, històrics, literaris i geogràfics, ha escrit a Cartografia literària del Priorat (Silva Editorial, Tarragona, 2016) una obra que reuneix, resumeix i interpreta, si no tota, la immensa majoria (poesia, prosa i notícies sobre els esmentats “sabers”) de les coses que s'han dit, escrit, pintat, esculpit o musicat sobre aquest mar de vinyes, muntanyes i persones que és la comarca del Priorat.

És un treball considerable de lector que torna als textos impresos, localitzant-los, que igualment retorna als camins locals que van subjugar-lo i que, amb la reproducció dels fragments que li semblen més interessants, i amb la valoració que en fa, també ens torna el sabor històric que tenia el conjunt patrimonial i ens convida a revisitar el país, amb tot el que s'ha pogut salvar i mantenir, a través del guiatge literari de tots aquells, més coneguts o no tant i de totes les procedències, que van sentir-se atrets a perfilar per escrit els seus sentiments, pensaments i visions davant d'uns paisatges, naturals o conreats, que impressionen, enlairen i solidifiquen el sentit terrenal i transcendent de la naturalesa.

El maridatge entre la naturalesa muntanyenca (el gran Montsant presidint), la naturalesa conreada i els tipus humans que es fan càrrec d'aquest escenari, hi és ben establert, ja dic, a través de la pròpia experiència caminada de l'autor, i a partir de la ressenya continuada dels autors que han escrit i pintat sobre el Priorat: dels grans cronistes medievals als actuals dels dos últims segles, entre els quals Carner (el sonet a Ciurana) Sagarra (Les vinyes del Priorat), Rovira i Virgili (Teatre de la Natura), Ventura Gassol (La Dolorosa, teatre), Pla (Guia de Catalunya), Espinàs (Viatge al Priorat), a més dels textos que li dedicaren Marià Manent, Tomàs Garcés, Artur Bladé, Joan Perucho o Albert Manent o, ja des del mateix territori, Salvador Estrem i Fa (el seu imponent El Crist de la solitud), els reusencs Josep Iglésies, Xavier Amorós i Ramon Amigó, mossèn Ramon Muntanyola i, entre els actuals, Lluís Llach, Joan Giné-Masdeu, Joan Maria Pujals, Isabel Olesti, Pere Audí, Toni Orensanz, Joan Roig, Miquel Salvadó Jassans i, entre tants, el mateix Eugeni Perea, que els ha reunit a tots.

Quan ja s'ha dit i redit que Catalunya, en tots els aspectes, és molt més (i sovint millor) que Barcelona o la Costa Brava, és convenient girar els ulls i encaminar els peus cap a aquells espais de la nostra catalanitat que, posant-se al dia en promocions diverses, continuen mantenint l'esperit de l'agre de la terra, aquell aïllament i solitud que els pot fer esquerps però que ens acaben enfortint per a una solidaritat efectiva en comú. Això és el que devien trobar en aquests paratges, al llarg dels temps, el centenar d'autors aquí ressenyats, tan amorosament i justament, per aquest taxonomista de llibres i paisatges que és Eugeni Perea.