Els plors de Miss Liberty

Qui no va rebre ahir per WhatsApp, quan encara no havia fet el primer cafè, una imatge de l'Estàtua de la Llibertat plorant desconsolada tapant-se la cara amb les mans? És un dels incomptables mems que van inundar les xarxes socials valorant, amb més imatges que paraules, la victòria de Donald Trump, per a sorpresa de gairebé tothom. Impossible comptar, visualitzar, tots els missatges, si bé a cop d'ull és evident que els resultats de les presidencials han causat un gran desconcert a la xarxa. I això que els Simpson ja van vaticinar fa setze anys que Trump acabaria ocupant el despatx oval de la Casa Blanca, com no s'han estat de recordar un munt de mems que han estat àmpliament difosos per internet.

Agradi o no, els mems ja formen part dels nostre entorn comunicatiu. Aquesta mena de caricatures polítiques que assenyalen i critiquen els comportaments dels personatges públics tenen vida pròpia. Habitualment són força planes, gens objectives, directes i amb escassa pietat amb el seu protagonista. No busquen aprofundir en el missatge ni obrir grans debats sinó simplement cridar l'atenció, aconseguir likes i ser compartits per milers, milions de persones fins a convertir-se en virals. Són, sens dubte, necessaris en una societat que ha trobat en la xarxa una forma més d'expressar-se i fer saber amb certa llibertat què és el que pensa, encara que pugui ferir la susceptibilitat dels protagonistes del missatge.

Hi ha qui fa mems per diversió, per deixar anar la seva creativitat o les seves idees polítiques, i hi ha qui viu de fer-ne. Empreses, celebrities o partits polítics contracten els seus serveis, sabedors que és una eina més per fer publicitat, o per posar en evidència la competència. En el cas de les presidencials, ho va fer Obama i ara també ho han fet Clinton i Trump. I el futur president dels EUA ha guanyat per golejada, a la xarxa i per sorpresa, a les urnes.