Del silenci al daltabaix
Em sembla que deixaré d'escriure.
Ni novel·la, ni articles. La comunicació amb 140 caràcters diu tot el que vols dir. Només cal veure els sucosos tuits d'en Rufián, els improperis que carreteja darrere seu. Les amenaces que cuegen, fins i tot de mort. Impunement. Amb poques paraules tot queda clar. Com les que ha dit en Miguel Bosé a Catalunya Ràdio cap a quarts d'11, dins el malson de Trump: “El sistema polític actual no funciona. Cal governar per a les minories. Mirem els refugiats! L'asil és un dret. S'ha d'actuar. S'hi ha de trobar una solució. No s'ha de callar. Les coses passen perquè les permetem. Hem de pensar bé qui votem.” Poques paraules. Com ahir a TV3, quan el cantant/filòsof va dir sobre la desaparició de la democràcia a Spain: “No han votado lo que las oligarquies quieren, pues a repetir elecciones, tanto como sea necesario.”
La trobada al Salvados de l'Évole amb Pedro Sánchez, no s'ha desenvolupat amb 140 caràcters, però amb no gaires paraules, si tenim en compte el gruix de la informació. Darrere del malson de Corcuera a la 13, “¿Con Podemos/Venezuela? ¡Ca!” I a la imatge d'un Felipe aparegut com un fantasma a pla de fons. A callar i que guanyi el PP. “Todo menos pactar con los nacionalistas.” L'entrevista de Pedro Sánchez amb l'Évole no té preu. Darrere les bestieses de pactar amb la dreta de Ciudadanos, quan les esquerres més l'independentisme català feien majoria, de repetir eleccions i generar un mutis, hi havia alguna cosa més que uns quants polítics passats de rosca. Hi era Ell. El Capital. De l'Íbex 35, el grup Prisa, diverses productores, que no volien un acord del PSOE i Podemos. “Un partit com allò de Grècia, uns comunistes de nova planta”; vam saber de seguida que la serpent del no a Podemos s'esmunyia cap a Brussel·les, i qui sap si no travessarà l'Atlàntic, als braços de Trump. Si bé, als grans popes del PSOE, el zumzeig del capital no els devia fer tanta nosa com l'obsessió eterna: España una.
Hem començat a anar del silenci al daltabaix: avui ho podem comprovar. A l' inici de la crisi, ens vam amarar d'informes sobre on érem. Des de l'Oliveras dient “Això no és una crisi, això és una estafa” fins a El capital, d'en Costa Gravas. Ara ens ho ha dit un polític. Alerta! Quan ha deixat els càrrecs! Només ho ha dit convertit en un de nosaltres. Què ens amagaran tots aquests anys els diputats que es passegen per la Sexta? Quin deu ser el gran secret? No ho sé. Ara m'adono que he superat els 140 caràcters. Però em queda lloc per dir @President, @JxSi, @CUP, arribarà aviat això de la llei de transitorietat jurídica?