9-N: dos anys

La victòria de Trump en les eleccions nord-americanes ha tapat, mediàticament parlant, el segon aniversari del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. Un procés que va mobilitzar 2,3 milions de persones i que, tot i no tenir validesa legal, ha comportat imputacions –i possibles condemnes– per als responsables del govern català que aquell dia, amb l'imprescindible suport dels partits independentistes, de les entitats i de més de 40.000 voluntaris, van posar les urnes.

Aquell 9-N, les cues de ciutadans que volien emetre un vot simbòlic sobre la independència em van fer emocionar. La gran mobilització ens va demostrar la fortalesa transversal de l'independentisme. Ara bé, el 9-N no ens va atorgar el mandat necessari per tirar endavant el procés cap a la llibertat. De fet, no va convertir-se (com així desitjàvem molts dels que vam donar-hi un suport entusiasta) ni en una primera volta d'unes eleccions plebiscitàries que, com a molt tard s'havien de celebrar tres mesos després. Tot i el clam de Carme Forcadell –recorden allò de “president, posi les urnes”–, les eleccions es van retardar fins al mes de setembre i, malgrat haver perdut un temps preciós, l'independentisme, aquesta vegada sí, va rebre el mandat imprescindible gràcies a la majoria absoluta obtinguda per JxSí i la CUP.

Dos anys després, hi ha diverses lliçons a extreure de tot el que va envoltar aquell 9-N. Una és la necessitat de no trencar la unitat del bloc sobiranista, com va passar quan la consulta prevista i acceptada per totes les parts es va convertir en un procés participatiu. I una altra, que, davant del referèndum (aquest sí, amb validesa legal) previst per al setembre del 2017, cal consensuar una unitat d'acció que no permeti ni una sola especulació sobre la seva viabilitat (com va passar dia sí dia també amb la consulta del 9-N pels mateixos que la van proposar amb tota solemnitat). Una unitat d'acció que no deixi cap escletxa a la improvisació davant de les escomeses que anirem rebent de l'Estat i que, a la vegada, sigui un compromís clar i contundent per avançar (pressupostos inclosos) cap a l'objectiu compartit de donar la veu al poble.