Escac

Conèixer el teu igual, que tragini la llum de l'albada al cognom, que et regali caixes de te relaxant el primer dia és un prodigi. Porta ulleres de pasta i tu no: te les emproves i per fi veus el món tal com és. Té el pas ferm i tu mires de seguir-lo amb camades curtes d'aprenenta de geisha: “Anar al teu costat és com portar un gerro, xinès i delicat, al París-Dakar.” Exploreu el barri i garleu amb turistes que us prenen per folls. Esteu contents i això esglaia la massa. Ell mira, tu mires com ell mira el món. El teu siamès és un senyor de cap a peus. Et guanya en seny i en flama als ulls. Després del passeig, el taxi us porta com si fóssiu dues estrelles que estreneu el dia. Dineu a Can Serrallonga: tracte exquisit. Avui no hi ha poltre, hi ha calamarsets, festa grossa. Ell ho sap tot de tu, t'esbronca quan cal i et suporta el deliri. Aboques alguns fruits secs a la taula. Ell ni els recull ni et renya; hi vessa la resta del bol. Més riures. Dareu pinso als ànecs davant la mirada d'un nen a qui li han regalat un tauler d'escacs sense els dos cavalls negres. Posa-hi cigrons. Un te'l dóna a tu i te'l guardes dins els sostenidors per no perdre'l. L'altre el té ell, que se sap far: “La meva angoixa és no ser-hi, aquí amb tu, sempre que et faci falta.” T'empeny a respirar i a lluitar pel teu somni, el que tens a l'altra banda del pont. No ha fet un curset sobre tu; n'ha fet un màster i està a punt de doctorar-se. És un cavall negre. I ara tu també ho ets. Poca broma: miro endavant i t'hi veig.