Europa votaria Trump

Donald Trump prometia deportar onze milions de persones. Avui, passades les eleccions, en vol fer fora entre dos i tres. Barack Obama n'ha expulsat més. N'hi ha per posar-se les mans al cap, però Europa no és ningú per donar lliçons després de l'acord que va signar amb Turquia per retornar no ja immigrants, sinó refugiats. Milers de persones en situació il·legal són xutades cada any fora de les fronteres comunitàries. I no solament a fora de la Unió Europea. Més de 1.700 europeus van rebre l'ordre de marxar de Bèlgica el 2015. La majoria eren romanesos, búlgars, italians i... espanyols.

Trump va anunciar un mur a la frontera sud dels EUA que pagaria Mèxic al 100%. Avui parla d'una tanca en alguns trams. Tanca? Com la de Ceuta i Melilla? A Europa tenim diverses tipologies de mur: amb ganivetes, filats de pues, malles de filferros, formigó... A Calais són blocs compactes que podrien recordar el mur de Berlín. Hongria va aixecar una tanca espinada al llarg de 175 quilòmetres. Noruega construeix una paret d'acer de quatre metres. Àustria, Eslovènia i Macedònia també van aixecar murs en els pitjors moments de la crisi de refugiats. Grècia fa anys que en té un a la frontera terrestre amb Turquia. I al Mediterrani, el mur més alt, hi deixem morir milers d'immigrants cada any.

Els europeus som vistos com a hipòcrites a la resta del món quan ens omplim la boca de valors que no apliquem. Si alguna cosa pot tombar l'any que ve Angela Merkel no serà l'ofec draconià de les retallades i l'austeritat; serà haver obert les portes a un milió de refugiats. Xenofòbia rampant, indignació embridada, inhibicions col·lectives, banalització encoberta, llimbs, postureig, institucions segrestades... Els mals són molts. És clar que no s'ha sabut llegir des d'aquesta banda de l'Atlàntic la victòria de Trump. Amb prou feines sabem llegir les causes de la decadència d'aquesta Europa compartimentada i esporuguida.Si pogués, Europa votaria Donald Trump.