La cruïlla espanyola

El nou govern espanyol significa una oportunitat per canviar, si això és possible, la política de l'Estat cap a Catalunya. La vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría sembla que ja ha parlat amb el vicepresident Oriol Junqueras i s'albira una pròxima reunió. No és molt una reunió, però és molt en el context que hem viscut fins avui.

Tot indica, però, que aquest possible canvi d'actitud arriba, en part, motivat perquè a Madrid no veuen clar el que està passant. Rajoy va apostar directament per la repressió i va moure cel i terra per fer-la servir i perquè fos eficaç. Tensant al màxim fins i tot les institucions de l'Estat, molt particularment el Tribunal Constitucional. Ara, però, comencen a ser visibles determinades esquerdes que l'afebleixen i molt.

Parle de les declaracions de Margallo, criticant la política seguida fins ara i advertint que la partida ja es juga més a la Unió Europea i l'ONU que no pas a l'Estat espanyol –poca broma amb la frase–. Parle dels demolidors vots particulars de la vicepresidenta del Constitucional i altres magistrats enormement crítics amb la decisió d'atorgar al tribunal capacitats penals i per inhabilitar polítics. Parle del text definitiu de Javier Pérez Royo demostrant que la sentència del Constitucional sobre l'Estatut va ser un colp d'estat.

Tot això és un gran problema per a Mariano Rajoy. La seua aposta per la repressió no pot funcionar si hi ha crítiques en el seu propi camp, si es despengen institucions de l'Estat –ja que el PSOE no ho farà, ara que s'ha venut per complet al PP.

La cruïlla espanyola es posa, doncs, molt interessant per a nosaltres. Hauran de triar un camí, però. Criticats des de dins, si trien la repressió serà forta i ràpida. I si, afeblits, trien el diàleg el panorama canviarà rotundament. En qualsevol cas serà, de nou, una victòria de l'independentisme, que segueix obrint en canal el sistema polític on vivim.