Els guies

La victòria de Donald Trump m'ha recordat Andrei Tarkovski. A Tarkovski no el coneix gaire ningú; però, igual com el que es diu que farà Donald Trump ara que serà president dels Estats Units, de Tarkovski se'n parla molt més del que en el fons se'n sap. L'un i l'altre, doncs, són sobretot prediccions perquè, encara que Tarkovski sigui un director de cinema interessant i molt ben considerat per un públic que quasi segur que no hauria votat mai Trump, com que és un director de culte, se'n parla molt més que no pas es veuen pel·lícules d'ell. No té cap importància ara que jo hagi vist uns quants cops Nostàlgia. I per YouTube, fa temps, El sacrifici. El cas és que no he vist Stalker, la pel·lícula seva de què parla una periodista russa a La pregària de Txernòbil, un dels primers llibres traduïts al català de Svetlana Aleksiévitx, l'últim premi Nobel de literatura amb permís de Bob Dylan. La periodista diu a Aleksiévitx que li donarà tots els retalls de diari, instruccions, pamflets i notes que ha recopilat sobre l'accident nuclear de Txernòbil perquè a ella els sentiments la paralitzen tant que no pot escriure sobre aquest tema. I hi afegeix que “Txernòbil té ja els seus stalkers”. Això vol dir que té els seus guies. Entenguem-nos, però, guies “d'una zona prohibida, postapocalíptica, on regeixen unes pautes diferents de les normals”. És això mateix el que mostrava Tarkovski a Stalker. Però abans que hi hagués l'accident nuclear de Txernòbil. Busqueu ara la paraula stalker a YouTube. Veureu que hi és de fa temps; primer de tot, un videojoc en què el jugador fa de guia pel territori desolat de la zona més contaminada de Txernòbil. Què passarà amb tots nosaltres, súbdits de Trump? No ho sabem. Possiblement el superarem; però, si no, sabem que serem sobretot un videojoc. Després del desastre.