L'hoste insòlit

Martí i Pol va escriure: “Al meu poble hi havia gent de tres menes: els qui creien, els qui no creien i els qui tant se'ls en fotia.” Acabem de descobrir que a Roda de Ter n'hi ha també d'una quarta mena: els qui creuen que han vingut al món a matar tots els altres. Els qui creuen, perquè creuen en una religió falsa; els qui no creuen, perquè, a diferència dels anteriors, no se'ls concedeix ni tan sols l'oportunitat de convertir-se, i els qui tant se'ls en fot, perquè encara són pitjor. Quan un propagandista del califat, amb ànsies declarades d'assolir la plenitud, és a dir morir matant el major nombre possible d'infidels, te'l pots trobar a Roda de Ter, és que estem assetjats pertot arreu. El conseller d'Interior, amb tota la prudència que a Europa sembla obligada a l'hora de tractar d'aquestes qüestions, ens recorda que són milers els mercenaris que han anat a la gran Síria a fer la guerra i que de mica en mica en van tornant. Molts es mouen per França, i per tant poden ser aquí ben fàcilment, ja que ni en el nivell 4 de 5 d'alerta antiterrorista podem controlar bé les fronteres ni limitar la circulació d'individus amb la intenció declarada i comprovada de fer matances. Se'ns demana que confiem que estan tots ben vigilats i que, si decideixen passar a l'acte, tenim una policia que ho podrà impedir. Confiem, però tothom sap que és només qüestió de temps que algun d'aquests traspassi el filtre, o que uns quants, actuant coordinats en diferents llocs, no puguin ser neutralitzats tots alhora. Confiem, però aviat serà demanar massa.