Festa major cultural

Dintre dels actes de la festa major d'hivern de Lloret, n'hi ha dos que, com a defensor de la cultura, he de reflectir amb entusiasme. Es tracta de la inauguració d'una galeria privada d'art i de l'obertura de la Casa Font, d'indians, museïtzada. La galeria, situada al sector residencial de Fenals, s'anomena Elysium i està dirigida per Natàlia Xutova, una senyora russa que ens ha deixat aclaparats amb l'exhibició de la seva col·lecció de quadres d'Opisso, Sorolla, Rusiñol, Casas, Meifrén, Mas i Fontdevila, Mir, Canals, Matilla, Durancamps, Martínez Padilla i altres, en una mostra que l'any 2013 ja va ser donada a conèixer a Lituània i que va acompanyada d'un catàleg excel·lent. Aquesta obra no es ven, si bé, en el futur, a la galeria també s'hi podran adquirir quadres. La presentació es va convertir en una selecta reunió social presidida per les autoritats locals i els amfitrions, amb un breu concert de música russa a càrrec d'una orquestra de cambra de deu components. Es va oferir al públic, també, un pica-pica amb tastets exquisits. No sabem quin abast tindrà, en el futur, la galeria, ni si hi haurà el públic adient perquè subsisteixi bé ni quins són, realment, els objectius dels promotors. Sí que hem de constatar que, sense pensar-s'ho, ens han fet retrobar autors que tenen ganxo per als lloretencs. Segundo Matilla, per exemple, va ser un dels primers artistes que van venir a pintar marines a Lloret. Martínez Padilla va ser un retratista de naviliers i indians i és l'autor dels sis murals de tema religiós que decoren l'ermita de la Mare de Déu de les Alegries des del 1913. Sorolla va venir a pintar a Santa Cristina, l'any 1915, l'esbós del que seria l'enorme quadre que representa Catalunya a la Hispanic Society de Nova York. Pel que fa a Ricard Canals, fou pare del qui va exercir com aparellador de l'Ajuntament de Lloret una colla d'anys. La seva esposa, per cert –la mare de l'aparellador– era model i un altre dels pintors arrelats a la nostra vila, ara ja traspassat, Josep Carretero Gomis, la tenia pintada nua en una tela que encara es conserva a la col·lecció que va cedir al municipi. Celebrem, doncs, aquesta nova possibilitat lloretenca de tenir obres mestres de la pintura catalana i espanyola a l'abast i esperem que doni lloc a altres manifestacions i a col·laboracions interessants com la que s'ha traduït ja en la cessió temporal al municipi de tres quadres d'època per acabar d'ambientar la casa Font, d'americanos. Però d'aquest edifici ja en parlarem a la propera Galeria.