Els Roca, un cop més
Funciona la pedagogia, el mestratge, la xarxa. L'esperit dels Roca estès a molts cuiners joves que hauran de decidir quin camí agafar
Després de tant de temps que fa que en parlem i de tantes paraules sobre la cuina d'El Celler de Can Roca, sobre l'evolució dels tres germans, sobre els seus orígens familiars i sobre les fronteres de la perfecció on han arribat, uns límits que superaran, costa trobar arguments que siguin nous i que aportin alguna cosa que serveixi per entendre millor un fenomen del tot singular. És probable que no en tinguem la justa perspectiva fins d'aquí uns anys, quan l'esclat de la cuina catalana hagi sedimentat. La recent inauguració de l'exposició dels 30 anys d'El Celler al Palau Robert, comissariada per Toni Massanés, ens aporta informació i és prou il·lustrativa (i didàctica) sobre l'evolució d'aquesta trilogia pètria, però el mateix Massanés, en la presentació del llibre Cuina de relacions. Anàlisi de la concentració geogràfica de restaurants amb estrelles Michelin a Catalunya (editat per la UB i la UdG) es preguntava, juntament amb Paco Solé Parellada, quin és el fonament de tot el que està succeint i de quina manera es poden extreure conclusions d'aquest terratrèmol (amb epicentre a Catalunya) i, alhora, establir unes bases per a la seva permanència. “Com modelitzar el que és extraordinari”, deia. Ha estat, i és, extraordinari que de la fonda familiar, de la tradició, s'hagi avançat cap al centre del món, cap a l'avantguarda. ¿Hi ha un model que es pugui clonar o respon, aquesta excel·lència, a un episodi fantàstic però sense una escola al darrere?
Joan Roca té la solució, l'única solució, que els explica i que explica el futur. “Ànima, autenticitat i veritat.” No s'hi valen repeticions però sí que funciona la pedagogia, el mestratge, la xarxa. Sí que funciona l'esperit dels Roca estès a molts cuiners joves que hauran de decidir quin camí agafar, a partir del que han après. Paco Solé Parellada estableix la fórmula definitiva: “No hi ha un lloc al món amb més enginyeria que un àpat al Celler. Ni amb més finesa.” Aquesta combinació no és una descripció del que hi passa sinó una guia per a navegants. Per als cuiners que tindrem demà, vull dir.
