Sense renúncies

Sembla que d'ençà de fa unes setmanes s'ha iniciat el que podríem anomenar “operació diàleg”. El govern espanyol pretendria ser més amable en relació amb Catalunya. El canvi del nou delegat del govern espanyol a casa nostra, tot substituint María de los Llanos de Luna per Josep Enric Millo, voldria intentar ser el començament d'aquest canvi de tarannà que, per altra banda, sembla molt feble i amb poques conviccions. Cal tenir molt present que és positiu parlar i enraonar (un verb amb molta força en la llengua catalana i que no té una traducció clara a la llengua castellana), ara bé, aquest diàleg mai pot significar una renúncia a uns plantejaments bàsics (mínims) proposats pels representants del poble de Catalunya. Aquest possible diàleg (benvingut sigui) és totalment incompatible amb el curs dels processos judicials contra Mas, Ortega, Rigau, Homs, Santi Vidal, la presidenta Forcadell i contra centenars d'ajuntaments i càrrecs electes locals.

Fins a quin punt l'operació diàleg és sincera i no es tracta d'una maniobra  més  de maquillatge  per tenir-nos a tots una mica entretinguts? De fet, fa la sensació que el govern espanyol ha canviat d'estratègia perquè hi ha hagut un canvi substancial de l'aritmètica parlamentària al Congrés del Diputats. De tota manera, això ens hauria d'importar poc, als catalans. El problema és a Catalunya. A més, el govern català mai podria acceptar un pas enrere en la qüestió del referèndum. El govern català sempre haurà de respectar la voluntat dels electors del 27-S: el respecte a la democràcia; és a dir, fer possible el dret a l'autodeterminació. Ara bé, actuar sense renúncies no vol dir tancar-se en banda; el que passa és que un diàleg franc implica avançar vers una bilateralitat de debò i sense línies vermelles. En aquest sentit, hi ha pendent una reunió entre vicepresidents, Junqueras-Soraya, en què es podria intuir cap a on va el diàleg. En aquests moments hi han 46 punts a tractar que es resumeixen en més inversions en infraestructures, qüestions de competències i de finançament. Un diàleg sincer vol dir un nou pla d'inversions a la xarxa ferroviària. Ara i aquí, el govern català –recolzat pels vots del 27-S i la força inequívoca de la societat civil– ha de ser present en totes les reunions que poden ajudar a millorar el benestar dels ciutadans; no obstant això, l'executiu català sempre haurà de tenir clar que aquest diàleg és poc clar i podria tractar-se d'una manipulació mediàtica per dividir els catalans. Cal enraonar, sempre, però tenir molt clars els nostres objectius de dignitat nacional i justícia social.