Constitució del pessebre

Ahir vaig treballar. Em vaig empescar la feina de la constitució del pessebre. Sí, ja sé que seguint la tradició l'hauria d'haver fet el passat 25 de novembre, dia de Santa Caterina, la data que marca l'inici del muntatge. També és veritat que hi ha qui el munta per Santa Llúcia, el proper 13 de desembre; però jo sóc dels que fa anys que ho deixen per a la primera setmana del darrer mes de l'any, concretament per a tal dia com ahir, quan Finlàndia va declarar (1917) la seva independència de l'Imperi Rus, quan es va constituir el Parlament de Catalunya de 1932 i Lluís Companys va ser elegit president, quan Hugo Chávez va guanyar per primer cop les eleccions (1998) a Veneçuela... No voldria que m'arribés la diada de la Puríssima Immaculada Concepció (uf!) de la Verge Maria amb els pixats al ventre i sense el diorama instal·lat. Aquest és el motiu cabdal que fa que aprofiti el festiu imposat per recordar el referèndum (1978) que va plebiscitar la Constitució espanyola per treballar i armar el Belén. Si els pares putatius (sant Josep, àlies Pp, a banda) haguessin triat com a nova festa nacional per a tot l'Estat la data de la consulta anterior, la de la llei per a la reforma política d'Adolfo Suárez del 15 de desembre de 1976, no sé com hauria resolt el meu problema logístic i no tindríem la constitució del pessebre. Aquell protoreferèndum demanava a l'electorat de les Espanyes aprovar o no les reformes iniciades pel govern Suárez per tal de liquidar les Corts franquistes i iniciar la democratització i la transició que coneixem i s'estudia arreu com a “modèlica”, després vindria la Constitució i el naixement del pessebre i el bipartidisme.

És un moment màgic. Anar a buscar les caixes amagades durant un any. Recomano emprar les de fusta del cava, de quan érem rics, en dèiem xampany i rebíem panera. Aquelles capses que porten escrit en retolador mots com “boles i suro”, “llumetes i estel d'Orient”, “pedretes i pont del Dimoni”, “figuretes”, “anunciació”... Obrir-les il·lusionat, d'una banda, i emocionat, de l'altra. Il·lusionats per tot els records que ens porten als que ja tenim una edat i emocionats pels mateixos motius. Em cal tot el matí, m'esplaio d'allò més en aquesta feineta. Tots els protagonistes de fang del pessebre estan embolicats en paper premsa (per protegir-los?). Així entendreu com és que em cal tot un festiu per treballar-lo i rellegir. Són notícies d'El Punt Avui del passat 2 de febrer, dia de la Candelera, jornada oficial per retirar el pessebre: “Hollande insta Obama a posar fi a l'embargament a Cuba”, “La UE ofereix avui a Londres un nou acord perquè es quedi”, “L'electorat enfadat amb la classe política opta per Donald Trump”, “Bankia va guanyar més de mil milions el 2015”, “CDC entoma un sacseig de l'estructura amb el congrés”, “Instal·lats en el no absolut”... Xalo! Quina feinada ahir!