Les campanes de la llibertat

Les campanes de la llibertat han tocat a Arenys de Munt. Primer municipi que celebra un referèndum sobre el tema de l'autodeterminació a Catalunya. Amb un resultat a favor de la independència, una aclaparadora victòria del sí, per 96,39%, enfront d'un 2,28% de no. Just el dia abans, es va realitzar un acte de suport de prestigiosos intel·lectuals a la consulta, al qual vaig assistir. Una sala plena a vessar amb més de 500 persones. Hi van participar una vintena llarga de destacades personalitats, del món de la cultura, l'economia, les lletres... Entre ells el jurista valencià Alfons López Tena, la periodista argentina però establerta aquí Patricia Gabancho, l'escriptor Víctor Alexandre, el catedràtic de bioquímica Enric Canela, la professora d'universitat Elisenda Paluzie, el fundador de Vilaweb Vicent Partal, el president d'Òmnium Cultural Jordi Porta o el meu amic el psicòleg Quim Gibert, que actualment viu a Fraga. Fins i tot estrangers residents actualment al nostre país... Tots ells van fer un elogi encès de la valentia i el coratge per exercir el legítim dret a decidir. Abans de començar l'acte em van presentar el batlle del poble, Carles Mora, màxim responsable de la consulta, de la moguda patriòtica. Un home que passarà a la història de Catalunya com a la primera persona que va gosar convocar un referèndum perquè el seu propi poble expressés lliurement la seva opinió sobre aquest tema. I malgrat que la iniciativa va sorgir de la societat civil, ell personalment va realitzar una tasca, un treball, impecable, per rigorós, cívic i enginyós alhora. On tot estava perfectament organitzat, fins i tot han compost el seu propi himne, que han editat en CD i es titula Les campanes de la llibertat. Amb lletra de l'historiador Jordi Bilbeny. Sobretot és molt emotiva la part final de la cançó, on l'expresident de la Generalitat Francesc Macià declara, entusiasmat i commogut, la República catalana.

Per garantir la imparcialitat i l'objectivitat de tot el procés, un grup d'experts jurídics, polítics: senadors i diputats, avalaven i avaluaven els vots emesos, fent la funció escrupolosa i minuciosa de junta electoral. Com per exemple l'eurodiputat Oriol Junqueras, la senadora Montserrat Candini, el diputat al Congrés Joan Tardà, el jutge de pau Antoni Maspons, el diputat al Parlament Uriel Bertran, l'exmembre del Consell Consultiu de la Generalitat Jaume Renyer, etcètera, que oferien garanties legals, de seriositat i responsabilitat.

L'esdeveniment ha tingut tant ressò i incidència mediàtica que podríem afirmar que s'ha convertit en un tsunami periodístic, ja que molts diaris estrangers, des de Le Monde i fins el New York Times, dos dels diaris més importants del món, han recollit la notícia, o fins i tot, una periodista de la conservadora La Vanguardia va qualificar Arenys com a la capital mundial de la democràcia. Més de 300 periodistes cobrien la notícia, molt d'ells forans que venien de molt lluny, encuriosits. Perquè existeix alguna cosa més democràtica que preguntar a les persones el seu parer sobre aquest tema? O és que potser és un delicte pensar diferent? Per què un estat no permet una consulta democràtica, i en canvi permet als feixistes passejar-se, sense posar cap trava a un partit que en qualsevol país civilitzat europeu estaria absolutament prohibit? De què tenen por? Un poble no té dret a decidir el seu futur? Per això no és estrany que cada dia hi hagi més persones que es declaren independentistes. Si no, ja ho van poder comprovar fàcilment, com va incrementar-se significativament en el transcurs d'aquesta darrera Diada el nombre de senyeres estelades que hi havia als balcons de les nostres llars