El despatx de Soraya

Llegeixo que la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha obert despatx a Barcelona. El domicili exacte, no el sé. Ho deuen dir les informacions però no he tingut temps ni ganes d'arribar-hi. Diu que vol escoltar la veu dels catalans, la societat civil. De moment, ha citat Miquel Iceta i altres membres de l'oposició, que no sé si són gaire societat civil. En passaran d'altres per la consulta, polítics i no polítics. Els de sempre, m'imagino, i si hi ha alguna sorpresa suposo que es mantindrà amb discreció. A mi de moment no m'ha cursat cap invitació. Tampoc no sé per què hauria de fer-ho, però si arribés el cas, i com que quan em palpo em noto “civil”, poden estar segurs que els mantindria al corrent. També els informaria de si hi he anat o no. De moment, l'opció que se m'afigura és declinar l'oferiment. Els polítics perquè tenen la pell endurida i ja no els ve d'aquí, però jo, tot i la meva petitesa, trobaria un pèl humiliant haver de fer cua a la sala d'espera del despatx en qüestió. Ni que no hi hagués cua o que em fessin passar al davant. “Vayan pasando.” “El siguiente.” Soraya, familiarment Soraya, fa molt la cara de conjugar aquestes expressions, o de delegar-les a un uixer.

Aquesta senyora ho fa tot a l'inrevés. En els cinc anys del seu govern tot han estat menyspreus i mesures judicials i policials contra les aspiracions d'una part nombrosa de catalans. Cap diàleg, cap despatx a Barcelona, cap auscultació a la societat, civil, por supuesto. Però és clar: governava amb majoria absoluta. Ara que la majoria s'ha evaporat li vénen les cuques dialogants. Les mantindria davant una reedició de l'absolutisme parlamentari? N'hi ha per dir-li que ja s'ho farà. Jo, almenys, li ho dic.

Suposo que també convocarà la societat civil en locals espaiosos i a dinades col·lectives. M'agradarà saber què li diran, els escollits. Molts catalans es fonen davant una autoritat vinguda de Madrid, que és on resideix el poder, i d'aquí plora la criatura. Tarradellas parlava del raspall que a Madrid tenen per refregar-lo sobre les espatlles dels catalans quan hi van de visita. El raspall que els catalans apliquem als de Madrid tampoc no es queda curt. Soraya serà molt raspallada. Ja s'ha vist escoltant els primers amb qui ha dialogat. Si els interlocutors catalans li han de donar la raó, si han de contemporitzar, si li han de dir que no n'hi ha per tant i que l'independentisme és una febrada, pot passar que la vicepresidenta arribi a conclusions errònies, i això també ens sabria greu, després de les atencions que ens dispensa.

Però mirem-nos-ho en positiu. El que passa a Catalunya deu ser potent de debò si tota una vicepresidenta espanyola ha d'acotar el cap i muntar-hi campament. Ja està tot dit i dialogat.