De veritats i confiances

Qui més qui menys ha sentit a parlar aquests dies de l'estafa duta a terme per un home que, aprofitant-se de la malaltia rara que té la seva filla, ha aconseguit recollir des del 2009 més de 300.000 euros aprofitant-se de la solidaritat de la gent i també de la bona fe d'una colla de periodistes que en set anys no han estat capaços de verificar la seva història. Quan un s'ha decidit a fer-ho, ha resultat que de tot el que ha anat explicant aquest pare per platós de televisió i a les xarxes socials l'únic que és veritat és la malaltia de la seva filla. Chapeau per al company d'El País i també, cal dir-ho, per als periodistes que han reconegut el seu error en no comprovar la veracitat dels fets. Perquè, tant si ens agrada admetre-ho com si no, en ocasions no verifiquem la totalitat de les informacions com caldria, per pressa o per guanyar audiència, i la pilota, com ha passat en aquest cas, es va fent cada cop més grossa. I així, de demanar fons per a un tractament a França, es passa a fer un (no) viatge a un prestigiós hospital de Houston, passant per una estada ràpida (fantasma) a l'Afganistan per convèncer un metge de la necessitat de fer-li un miraculós tractament experimental a la petita.

La professionalitat del món periodístic ha quedat tocada per aquest cas, però és més greu l'efecte que pot tenir en la feina, aquesta sí, silenciosa i constant, que fan un munt de fundacions i associacions que recapten fons per combatre malalties rares. L'estafa protagonitzada per aquesta parella d'origen mallorquí resident a Fígols i Alinyà (Alt Urgell) pot debilitar la confiança de la gent en aquestes entitats i pot revertir negativament no només en el seu dia a dia sinó també en el finançament d'investigacions mèdiques sobre aquestes malalties. El pare de la Nadia Nerea ha fet un flac favor als que tenen malalties rares, aprofitant-se de la solidaritat de la gent, una gent que s'ho creu tot si és per ajudar una nena. Cal prendre nota: no es pot fer un circ amb les malalties rares.