A tu, noi valent

Tot i que ja en fa uns quants dies, encara tinc retinguda la imatge del teu posat fanfarró, la teva bravesa mal entesa, aquella mirada altiva, amb la barbeta amunt, per així poder mirar l'altri des d'una alçada superior. En una mà portant una corretja on, a l'altre extrem, hi havia un dog de Bordeus, un gos de raça perillosa però que, tot s'ha de dir, feia cara de bon jan. I l'altra mà, ben amunt, amb tots els dits arronsats, excepte el del mig, estirat com un fuet, mentre de la teva boca en sortien tota mena d'improperis. Així et recordo. Des de la meva perspectiva no podia veure qui era mereixedor de tot aquell odi que expulsava el teu cos. Tu, tan jove, amb un cos modelat al mil·límetre al gimnàs, amb aquell xandall ajustat perquè tothom ho pogués comprovar, amb aquella valentia que mostraves de bon matí, alguna causa justificada havies de tenir per, diguem-ho clar, mostrar tanta mala llet i tanta mala educació concentrada en tan poc temps.

Quina decepció quan vaig comprovar que tu, noi valent, estaves escridassant un avi que, uns metres més avall, estava dalt d'una petita moto, amb el casc posat, i gairebé amb una taquicàrdia a causa de la teva actitud. D'entrada, ja en aquell moment, poc podia justificar la teva actitud. Encara, però, et podria mig salvar si l'home, amb la motocicleta, hagués intentat alguna cosa contra tu o l'animal. Però quan em vaig acostar una mica més, ho vaig tenir clar. Un bassal groguenc just a l'entrada del pàrquing de l'avi havia estat el motiu de la discussió. El teu gos perillós bon jan s'havia quedat descansat just als nassos del bon senyor i ell t'havia recriminat l'acció. Tu, noi valent, com que ets dels que creuen que disculpar-se és un signe de feblesa, que ser ben educat està passat de moda, que ser fort i triomfador significa subjugar la resta, especialment els que són més dèbils, doncs el que vas fer és això, mirada altiva, fanfarroneria, dit amb forma de fuet i insults cap a un avi que se'n feia creus, de l'actitud d'aquell noi jove.

Però sàpigues, noi valent –tot i que no tinc clar si mai llegiràs aquest article, perquè no feies cara de llegir gaire–, que la teva actitud és molt útil. Encara n'hi ha molts com tu. Massa. Però tu i els teus ens feu passar tanta vergonya aliena que ens refermeu a la resta en la nostra lluita, per tu idealista, d'aconseguir una comunitat on tothom visqui i deixi viure els altres en pau. Noi valent, en realitat em fas pena.