Franquisme baratíssim

Fa dies que la Fundación Nacional Francisco Franco (FNFF) anuncia per

Internet les seves participacions de la loteria de Nadal. Com cada any, els dos números acaben en 36 i 39, les dates d'inici i final de la Guerra Civil, un recordatori macabre que –per si algú de bona fe pensés en la casualitat– remarquen explícitament a través de les xarxes socials: “La nostra loteria de Nadal juga amb dues terminacions simbòliques.” I tan simbòliques, com saben els familiars dels 114.000 desapareguts que, vuitanta anys més tard, encara estan soterrats als revolts dels camins o sota les tàpies dels cementiris gràcies a la indiferència dels governs que s'han anat succeint en el marc del règim del 78.

Aquesta impunitat obscena del franquisme és el que caracteritza de forma més determinant la gènesi de la democràcia espanyola. A finals dels anys setanta, l'alt funcionariat de la dictadura, sumat a les elits empresarials franquistes, va pactar amb l'oposició un sistema molt vigilat, amb contrapoders febles i una participació ciutadana molt controlada a través dels aparells dels partits. La ideologia de l'Estat no es va moure –ni aleshores ni ara– del “una, grande y libre” que es va originar, a principis dels anys trenta, amb el crit de guerra dels falangistes pels carrers de Valladolid: “¡España una! ¡España una! ¡Muera el Estatuto catalán!” I són aquells condicionants dels anys setanta, que encara mantenen la impunitat per als criminals de la dictadura, els que ara volen imposar com a límits jurídics a les aspiracions democràtiques del Parlament i el govern de Catalunya.

En definitiva, els catalans no poden votar, però sí comprar loteria a la FNFF. I si els toca, encara podran estalviar a la declaració de la renda fent una donació als franquistes, amb una desgravació fiscal que pot arribar fins al 75 per cent del total. Ser franquista és fàcil i, sobretot, baratíssim.