Fem l'última

Som a les acaballes d'un 2016 convuls i assortit. Les muses s'amaguen de qui les busca i els amics sempre donen un cop de mà. Us podria parlar del buit, el res a dir, el més val callar, el tot queda escrit, el potser cal parar. Podríem debatre la teoria de les cordes, però l'espai se'ns escurça. Fóra bo dir el Nadal, sinònim d'àpats, regals, torrons i altres obligacions. Em fa mandra. O de vellut i sabates, de vestits i rebaixes. Feixuc. De la proliferació de traduccions del romanès o de la literatura de la sang. De la nova aplicació catòlica que et geolocalitza el capellà més proper per confessar-te, una demència més d'aquest món de penjats. Podria anunciar Paradise, la comèdia que Nico & Sunset (Oriol Vila i Raquel Salvador) estrenen demà al Poliorama. Seria curiós, també, saber quants llibres s'han de vendre per poder comprar un capó. Canviar el “siente un pobre en su mesa” per “siente un escritor en su mesa”. De Ronaldo no, que diuen que no se'n pot parlar. Però com diu en Guillem, la meva columna i jo som amor i se li fa estrany que parli de cap altra cosa. O sigui que us cantaré Fes-me la permanent, el meu últim llibre, publicat pel Cep i la Nansa, l'editorial d'en Quico Mestres. Sense falses modèsties, és un text fet de material sensible, una novel·la de fragments, molècules, gotes de sang i llàgrima a parts iguals. Saiola és l'enamorada més sincera de la seva època. Llegireu un viatge pel pensament d'una dona que escriu cartes al diari al seu inspirador. Poseu-me al tió, no us fallaré.