Tot esperant Godot

Sempre ens han salvat. Quan som a prop de l'esclat de qualsevol crisi establerta al Parlament, des del govern central en fan alguna que supera la crisi interna. Així ha passat ara mateix. Les relacions de JxSí amb la CUP es trobaven en un dels moments més difícil dels seus estira-i-arronses, quan el TC, és a dir, el govern d'Espanya, treu el cap per la finestra i parla. I les bones relacions retornen.

Aquesta vegada la crisi interna ha sigut forta. Ningú no es perd que el nostre govern es trobava en perill de màxima intensitat: els socis dels quals depenen els pressupostos i, consegüentment, la possibilitat de tirar endavant el referèndum o el que sigui possible per la desconnexió amb Espanya, demanen el cessament d'un conseller. No ha estat gens plàcid l'episodi. Sobretot, quan han aparegut els papers que testimonien que van ser els Mossos d'Esquadra qui van signar la denúncia dels fets de la crema de les fotos del rei l'11 de setembre, mentre els participants de les manifestacions anaven a dormir amb el convenciment d' haver fet, com sempre, la feina sense aixecar polseguera.

Se' ns diu que l'actuació dels Mossos consistent a posar en coneixement de la fiscalia el delicte era una obligació del cos. Ens preguntem què hauria passat si els Mossos no haguessin fet la denúncia. Segurament que res de res. Cremar la foto dels reis, primer la de Joan Carles i ara la de Felip VI, és un clàssic de les manifestacions, menys en les dels somriures. En la majoria d'ocasions, l'anècdota no havia anat més enllà. Per tant, convenim que, com a mínim, fa molt mal efecte que sigui la nostra policia qui actuï enviant una descripció immediata dels fets. La seqüència de “la posada en coneixement de la fiscalia” realitzada pels Mossos apareix en els impresos de còpia que ha passat la CUP. D'antuvi, les denúncies són signades pels Mossos d'Esquadra, ras i curt. És en el tercer document on apareix amb la capçalera del Departament de la Generalitat de Catalunya. La signatura també és dels Mossos. Lleig. I sospitós. No tant de l'actuació del conseller Jané, el protagonisme del qual desconeixem, sinó pel desenvolupament dels mementos. Mala peça al teler. La CUP avalotada al màxim, detinguda, etc. JxSí fent costat al conseller.

I és aquí on entra en escena el TC. I declara que l'alt tribunal suspèn el pla del Parlament pel referèndum, i avisa que actuarà penalment en cas de desobediència. I responsabilitzarà dels fets la presidenta del Parlament, el president de la Generalitat i qui sigui. Catalunya en pes, la independentista i la unionista, tota plegada, menys els que no saben ni contesten, respon amb reaccions immediates a la mai vista encara actuació provocada pel govern del diálogo.

En desvetllar-nos de la “revolució dels somriures”, ens adonem que o ens rendim als peus de l'amo o ara sí que iniciem la revolució. Sense cap somriure.