30 segons

No tothom és apte per fer feines delicades. Cal traça i sensibilitat per fer-la. Considero que els professionals  que han de tractar amb nens (mestre, entrenador o metge, per exemple) no només han de ser molt bons sinó que han de tenir una empatia amb la mainada que facilita tant la seva feina com el que rep la criatura. Els nens aprenen i processen tot el que reben, tant per bé com per mal. En aquest sentit, el sanitari que ha de punxar els nens no pot ser un qualsevol. Si és així, els resultats són nefastos. Ho he comprovat ara fa una setmana al CAP-2 de Salt. Era la primera vegada que al nostre fill de 4 anys li havien de treure sang per a unes anàlisis. No conec ningú que li agradi que el punxin però la mainada, no les suporten les agulles. Per això, li vam explicar què li farien, el vam mirar de preparar i conscienciar tan bé com vam saber perquè arribés serè i tranquil a la pessigada de mosquit que no havia de ser dolorosa. Res més lluny de la realitat. Nervis, crits, presses és el que ens vam trobar quan vam arribar al box d'extraccions. I això es va traduir en plors, dolor i un calvari de gairebé una hora. Tota la feina per fer-li més passador el mal tràngol se'n va anar en orris. Sort que al final va aparèixer algú amb coneixement i ho va resoldre en mig minut. Però el mal, en tots els sentits, ja estava fet. No s'hi val a dir que les retallades tenen la culpa, no. Tothom té dret que el tractin bé. Fruit de la mala professionalitat no només el nostre fill sinó que em consta que la majoria de nens que aquell dia s'anaven a punxar, han quedat traumatitzats per com se'ls va tractar. I tot plegat per posar a fer una feina delicada i sensible una persona que no ho era. Hi ha uns nens que per sempre més els has posat la por el cos. Si els feien poca gràcia les agulles, ara els fan pànic. Aquesta és la diferència d'estar en mans d'algú maldestre que allarga l'angoixa i la tortura o que t'atengui algú competent que ho fa fàcil, amb calma i sensibilitat. I ho resol en 30 segons.