D'Erasmus a Cervantes

La ministra catalana del govern del diàleg s'ha despenjat aquesta setmana amb una nova iniciativa per tal de fomentar i reforçar, assegura, la cohesió territorial. Es tractaria de posar en marxa, segons la sempre somrient titular de Sanitat, un programa de beques a l'estil de les europees Erasmus però a l'Estat espanyol, de manera que alumnes de l'última etapa de l'ESO i batxillerat poguessin seguir un curs en un centre d'un altre territori i conviure allà amb una família. S'anomenarien beques Cervantes. La proposta, llançada sense cap mena de concreció al Congrés, va agafar per sorpresa el ministre del ram i portaveu del govern del diàleg, que es va afanyar a apuntar que es tractava simplement d'això, d'una proposta que haurà de ser estudiada amb la resta de grups parlamentaris. Vaja, allò que en diem un globus sonda llançat per la cara catalana del govern de Rajoy i que, ves per on, no és a qui competeix la matèria.

Però cal parar atenció a la iniciativa de la ministra Montserrat, una iniciativa que no deixa de ser la versió amable i simpàtica del famós “hem d'espanyolitzar els nens catalans” d'Ignacio Wert, ministre que ha deixat un bon record entre els catalans amb les seves reformes que no han buscat altra cosa que carregar-se sense cap mena de mirament el model d'immersió lingüística.

Que els joves coneguin altres territoris, altres realitats, cap problema, només faltaria. Fins i tot seria bo que alumnes de fora vinguessin aquí per comprovar que els catalans no som, ni de bon tros, els monstres que han dibuixat els populars. Que no nedem en el dòlar ni perseguim els que parlen castellà. Però, senyora ministra, no s'enganyi, que aquí ja sabem el pa que s'hi juga. Un cop més treballen sota la màxima d'aquesta obsessió per la cohesió territorial d'Espanya, per homogeneïtzar en un nou intent de desmuntar una realitat que ni amb beques aconseguiran, perquè aquí ja n'estem, de cohesionats territorialment.