A la tres
Diplomàtic barrut
“És un insult que el ministre diplomàtic frivolitzi amb els joves que fugen empesos per la falta d'oportunitats
Les primeres intervencions dels nous ministres debutants acostumen a ser interessants. Tot i tenir ordres de defugir la polèmica, resulta significatiu que al titular d'Afers Estrangers ja li estigui bé que milers de joves de l'Estat marxin a fora a buscar-se les garrofes. Alfonso Dastis no és ni conscient de les raons que han empès els joves a marxar, i el pitjor és que frivolitzi sobre aquesta situació. Un informe de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social advertia que la generació de persones entre vint i trenta anys ingressa un terç menys que els seus predecessors, tenint en compte professionals d'igual titulació i coneixements. La Unió Europea va advertir l'Estat espanyol de l'excés de ninis, joves que ni treballen ni estudien. Un 22% estan en aquesta situació. L'Estat és el sisè d'Europa en aquest rànquing, només superat per Grècia, Romania, Bulgària, Croàcia i Xipre.
Dastis oblida la pèrdua de població que ha tingut l'Estat des del 2012. Cada dia han marxat de l'Estat una mitjana de 400 persones. En els tres primers anys, la majoria eren d'origen immigrant que retornava al seu país, però en els dos últims s'ha equilibrat l'èxode amb persones d'entre 20 i 30 anys.
El ministre deu estar cofoi que des de fa dues dècades la majoria d'infermeres estrangeres de la Gran Bretanya provinguin de l'Estat. Potser en lloc d'estar content per la seva “inquietud” per marxar, hauria de preocupar-se per la seva situació legal i laboral si s'aplica el Brexit, o què farà amb els professionals de la construcció que comencen a tornar del Brasil i de la resta de Llatinoamèrica, o pels més de sis mil joves de l'Estat que han marxat a Austràlia el 2016. Què els ha empès a anar a l'altra punta de món? Deu ser la seva enorme “inquietud” o que la taxa d'atur juvenil d'allà no passa del 4%?
El ministre Dastis ha treballat trenta anys com a diplomàtic. A fora, és clar, però a càrrec de l'Estat i sense haver de buscar-hi feina, ni habitatge, ni compartir allò més bàsic, ni cobertura mèdica, ni escola d'idiomes, ni bitllets per tornar a casa, ni cibercafès per parlar amb la família...
