Ara torno
Utopia
Quan passa per davant del campus Groep T de la Universitat Catòlica de Lovaina, la C. decideix aturar-se. Té ganes d'arribar a casa després d'haver treballat tot el dia però està tipa que el plat de la bicicleta s'encalli una mica. Baixa de la bici i s'ho mira. Ja fa més de dos anys que va marxar per fer un màster i ara que l'ha acabat s'ha espavilat per trobar feina del que ha estudiat i, encara que lluny de la família, està molt contenta. Feliç, diria quan la sentim explicar el que fa i deixa de fer. És enginyera biomèdica però no té la mà trencada en mecànica de bicicleta. Mentrestant, l'S. camina desganat per Dekenstraat. Té dues invitacions per a la inauguració al M-Museum de l'exposició commemorativa dels cinc-cents anys de la publicació d'Utopia, de Thomas More, a Lovaina. Hi va per força perquè les invitacions eren per als seus pares però un imprevist els impedeix ser-hi. L'S. hi va per representar-los. Però ni té ganes d'anar a aquell acte social i encara menys d'anar-hi sol. Davant del Groep T, l'S. veu la C., per a ell aleshores només una noia bonica amb pinta d'estrangera que està remenant la bicicleta. Decideix apropar-s'hi. La saluda i li diu si la pot ajudar. Ella li contesta en flamenc i això a l'S. li agrada. També li agrada ella, és clar. Tant, que la convida a acompanyar-lo al M-Museum. Ella, després d'un moment de sorpresa per l'atreviment del noi, li diu que sí. A ella també li ha agradat ell. Al museu, durant la visita guiada i la festa, confirmen que s'agraden. Fins al punt que, dos mesos després, els tenim aquí junts per celebrar Nadal.
Aquesta història ha estat la novetat familiar a la taula de Nadal i Sant Esteve. També hi ha hagut el moment de tristesa quan ens hem recordat del tiet Joan, que ens ha deixat fa poques setmanes. Uns se'n van, altres vénen. Però per tenir alegria, res com deixar fer la Jana, que està radiant als seus esplendorosos quatre anys. A taula hi som tots els que hi hem de ser. Ens tenim els uns als altres. Ho sabem i ho celebrem. I per una estona ignorem el món, que no ens agrada gens com va. Aquest món convuls com el que fa cinc-cents anys criticava More, per la pobresa d'una bona part de la població, per l'excessiva concentració de poder i per l'expansionisme estatal, causant de guerres, i per això ens va llegar aquest espai imaginari anomenat Utopia on viu una societat justa, fraternal, igualitària i tolerant i on el treball hi és obligatori, l'educació és universal, no existeix la propietat privada ni els diners, i els càrrecs són per elecció. Cinc-cents anys després, està clar que More no ha aconseguit canviar el món. Però, encara que fos casualment, sí una petita part, la part on la C. i l'S. escampen el seu amor a tots els que estem al seu voltant. Una utopia petita, però real. Bon 2017.