Tenalla a l'ecologisme

L´ elecció del veterà ecologista Alexander van der Bellen com a president d'Àustria em porta a fer algunes reflexions sobre la marginació que suporta l'ecologisme. Aquesta ideologia postindustrial, transversal i holística segueix menystinguda pels polítics i els intel·lectuals catalans. De tant en tant, alguns militants dels anys 80 em criden per contribuir a redefinir els vells ideals. I és que encara arrosseguem moltes agressions a l'entorn i a la salut pública que no s'han resolt. La darrera ocasió va ser a Cerdanyola del Vallès per parlar de si és viable treure tots els residus perillosos (escòries alumíniques de segona fosa) de l'abocador de Can Planas. Es tracta d'un problema ecològic de gran magnitud encara per solucionar, ja que els lixiviats de l'abocador poden arribar al clavegueram i a la riera de Can Magrans. A Cerdanyola vaig trobar-me també col·lectius afectats per altres pol·lucions, química (com ara l'amiant) i electromagnètica. Arran de la inoperància dels nostres governants i de la inexistència d'un partit on aixoplugar-se després del fiasco que ha representat ICV, es va proposar la creació d'una coordinadora per fer una pressió més eficaç al Parlament i als ajuntaments afectats. Alguns activistes vinculats a l'ANC van manifestar-me que se sentien també decebuts. Consideren que el procés deixa aparcats els conflictes ambientals en molts municipis. I començo a lligar caps i arribo a una conclusió: el nostre ecologisme sofreix una tenalla política. M'explicaré: les manifestacions multitudinàries del 15-M, que no tenien ni amo ni patró, ara disposen d'una branca política que és Podemos (Els Comuns a Catalunya); un partit antipartit que tan aviat com ha aconseguit diputats i èxit mediàtic s'ha oblidat de les agressions ecològiques globals i locals. On són i quin model de societat ens proposen els diputats d'Equo integrats a Podemos?

L'ecologisme sobiranista està alhora encallat. Pel secretariat de l'ANC, el compromís ambiental no és un tema prioritari. Com governarem el model energètic i territorial, o com ha de ser una Constitució que defensi els drets als béns comuns naturals, ja en parlarem quan tinguem l'estat propi. Pocs debats han organitzat les territorials sobre aquestes qüestions. Encara més, en la llei de transitorietat jurídica es defineix Catalunya com una “república de dret, democràtica i social”, però s'oblida considerar-la també ecològica. La desmobilització del moviment antinuclear coincideix amb l'accés al Parlament de les noves esquerres revolucionàries i l'esclat sobiranista. Estem distrets amb les maniobres tàctiques de Podemos, amb els focs d'encenalls de la CUP i amb els fulls de ruta de l'ANC mentre l'oligarquia neda amb beneficis espectaculars i estabilitat. Si els dirigents del procés per “pragmatisme” accepten allargar la vida útil dels reactors d'Ascó i Vandellòs fins als 60 anys (un negoci fabulós per a les empreses explotadores), llavors, tranquils, ja podrem descartar el boicot d'Endesa i Iberdrola a la independència. El nou impost atòmic que vol aplicar la Generalitat, que comportarà de 60 a 80 milions d'euros a l'any, s'haurà convertit en un esquer econòmic per justificar la nuclearització. I si les energies del sol acaben monopolitzades per Gas Natural Fenosa o per la patronal elèctrica espanyola, en què consistirà llavors el nou paradigma de democràcia energètica?