País llunyà

Als Països Baixos, que és on estic passant aquests dies tan festius com melangiosos (perquè si van bé acaben massa aviat i si no van bé la seva brevetat n'intensifica la tristor), la gent pot cremar tantes fotos (o efígies, si cal) del seu rei com li doni la gana; aquí, l'única línia de tren d'alta velocitat circula a través de zones ben poblades (connecta Amsterdam amb París i Brussel·les) i per tant no pateix pèrdues il·limitades; aquí, si es porta un càrrec electe (com ara Geert Wilders) a judici és per haver incitat a l'odi contra una comunitat immigrada i no pas, posem per cas, per parlar d'ous i truites; aquí, brandar la bandera nacional no implica cap menyspreu envers qualsevol cultura autòctona no neerlandesa (com ara la frisona). O sigui, Holanda no ha perdut un cert sentit comú, mentre que el govern d'Espanya, per contrast, sembla estar vivint en una fantasia mal guionada en què una constitució obsoleta, un alt càrrec anacrònic, un grapat de jutges i una unitat nacional pseudohistòrica valen més que les opinions actuals (i els vots vigents) d'un sector gens menyspreable dels ciutadans encara amb passaport espanyol que habiten al nord-est de l'Estat. Madrid, vist des d'aquí, fa pensar en un d'aquells embriacs que criden absurditats com si fossin solemnes veritats, dels quals solem fugir com més aviat millor. Tot i que no cal anar tan lluny com Holanda per desfer-se de tanta insensatesa: ho podem fer, si volem, sense moure'ns de casa. Bon any! Gelukkig nieuw jaar!