Ni idea

Se'ns anuncia que aquest 2017 una majoria dels diputats del Parlament faran una proclamació d'independència que dirà “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. Déu n'hi do. Tot i que s'ha de dir que és una preproclamació o proclamació en diferit, com se n'ha dit, perquè està subordinada a un referèndum d'independència que se'ns ha anunciat per a la segona quinzena de setembre. Déu n'hi do, també. A partir d'aquí, com que tot just és 3 de gener, un munt d'analistes han fet les seves prediccions sobre el que passarà. És aquella eterna pregunta de “com acabarà tot això?” La resposta, en molts casos, és que “això” acabarà amb unes noves eleccions perquè el referèndum “legal i vinculant” que Puigdemont convocarà, no es podrà fer. I torna a començar. També llegim, a l'edició europea de Politico, que el president de la Generalitat serà una de les dotze persones que poden arruïnar el 2017. Són prediccions. Com les que deien que el Brexit no guanyaria. Com les que feien presidenta dels Estats Units Hillary Clinton. Com, per cert, les que donaven per enterrada TV3, que es veu que al final ha tornat a ser líder el 2016. O que deien que el 9-N no es votaria i no sé quants auguris més. Potser perquè, en general, són prediccions que preveuen el que, a qui les fa, li agradaria. La veritat és que no sabem què passarà. No. És una evidència, però el futur no es pot preveure. Sabem si l'Estat impedirà que es voti la proclamació d'independència? Ens ho podem imaginar, però no ho sabem. Ens podem imaginar també que impedirà que es faci un referèndum. Però no ho sabem. No ho podem saber, perquè no sabem què passarà avui. Perquè existeix la teoria del caos, aquesta que diu que si canvien lleugerament les condicions inicials, el resultat no varia lleugerament, sinó radicalment. I això ho veiem en política cada dia. I la informació política té la mania d'analitzar el que passarà –que no ho sabem– i no el que passa. I després passa el que passa. Així que, com acabarà tot això? Ni idea.