Unanimitat total

Acabo de llegir el volum que es va presentar fa uns dies a la Casa de Cultura de Girona en honor de la llatinista Dolors Condom. Hi ha quaranta-quatre col·laboracions –incloent-hi el pòrtic del president de la Generalitat i l'article de l'editora del llibre Mariàngela Vilallonga– i, si bé ja es podia preveure que no s'hauria pas escollit gent que pogués dir alguna inconveniència, sí que sorprèn encara que totes les expressions d'afecte i respecte envers la professora desapareguda per part dels diversos articulistes siguin gairebé calcades i subratllin amb tota vehemència i amb una unanimitat total la seva bonhomia, la seva categoria intel·lectual i la seva disponibilitat per fer-se present arreu per tal de donar suport a les iniciatives culturals que desplegaven les diverses entitats gironines. En aquest aspecte era un model. De tot el que s'explica o es presenta, la gent interessada sempre n'aprèn alguna cosa. En el cas d'ella, difícilment li podien ensenyar més del que ja sabia. Però la seva presència era una demostració explícita d'adhesió al que es feia, de voluntat d'estimular els organitzadors i animar-los, i d'aparèixer sense ostentació, amb una discreció elegant que la definia. A Girona se'n fan moltes, de coses, unes amb més públic que altres. Entenc que els promotors de les diverses vetllades es trenquen les banyes per aconseguir que cada manifestació tingui un mínim d'acollida. Algunes activitats tenen un públic especial addicte per raó de la temàtica o, sobretot, per l'associació que ho mou i que té els seus patrons o socis afins –donant per suposat que els dirigents o responsables no siguin els primers a fer campana–. N'hi ha, però, que depenen de l'atzar i si, a sobre, tenen lloc en sales grans, com l'auditori Viader o l'Aula Magna de la Casa de Cultura, o l'espai de la Biblioteca Carles Rahola, per esmentar escenaris dignes d'altra banda confortables i carismàtics, hom dedueix fàcilment l'angúnia dels qui preparen els actes i la pregària al sant més influent perquè no hi hagi, a més, coincidència de vetllades, que també sol passar. Perquè, desenganyem-nos, Girona no és una excepció i, en general, en l'àmbit de la cultura, sempre veus les mateixes persones que es van repartint pels llocs. Per això valoro més l'exemple de la Sra. Condom. Ella anava pertot. Honorava l'esforç dels altres. Jo, que també pateixo aquests problemes quan organitzo presentacions dels llibres guanyadors dels Premis Literaris de Girona, per exemple, voldria trobar una trentena de senyores Condom amb les quals pogués comptar sempre. Sé el que costa. I l'enyoro cada vegada.