Conciliació familiar insuficient
Amb més de set anys de retard i amb crítiques per part de les associacions especialitzades, el govern espanyol ha impulsat finalment l'ampliació dels permisos de paternitat, que des de l'u de gener d'enguany han passat de dues setmanes a quatre. Es tracta d'un avenç important en relació amb la situació anterior, ja que la nova legislació estimula la implicació dels homes en les tasques familiars centrades en els fills i suposa el desplegament del que ja preveia la llei d'igualtat aprovada el 2009. Una llei que a l'hora de preveure la necessària dotació pressupostària havia estat sistemàticament ajornada fins al punt que el Senat i el Congrés havien instat a no demorar més la seva entrada en vigor.
Tot i això, com sovint sol passar amb els legisladors, la llei ha fet tard i en el moment de la seva aplicació ja ha quedat curta. Tal com s'han afanyat a recordar els responsables de la Plataforma per Permisos Iguals i Intransferibles de Naixement i Adopció –PPiNA–, l'ampliació dels permisos és insuficient i està mal dissenyada. Només n'hi ha prou recordant que amb aquest canvi legislatiu l'accés dels homes a la conciliació familiar queda molt per sota del que seria desitjable. Les quatre setmanes del permís de paternitat són la quarta part de les setze que dura el permís de maternitat.
De moment s'obre la porta a una situació que caldrà millorar i que forma part de la necessària transformació dels drets de la dona i de les obligacions de l'home. Una assignatura pendent que es reflecteix no només en l'àmbit familiar sinó també en l'àmbit laboral, on es perpetuen diferències salarials vergonyoses. Els permisos de paternitat són un avenç però no una fita.
