Fanalets constitucionals

Sempre té un puntet de tendresa comprovar com, un cop i un altre, els col·legues dels mitjans de Madrid desplacen els seus efectius a Catalunya per veure si, una vegada per totes, troben la maleïda prova que demostri als seus lectors que el famós suflé independentista està baixant, tal com ells mateixos fa anys que anuncien. El ritual sempre és el mateix. Quan el catalanisme polític fixa alguna convocatòria mesurable, immediatament en neguen la validesa. I, tot seguit, intenten demostrar –si és possible amb alguna xifra– que ha estat un fracàs. Ho han fet amb les manifestacions, però sobretot amb el 9-N i les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre, l'esdeveniment més complicat de gestionar. En aquella ocasió, fins a obrir les urnes van negar-ne el caràcter de plebiscit per a, tot seguit, cridar als quatre vents que les dues llistes independentistes només havien arribat al 48 per cent dels vots. Tant se val que els unionistes s'haguessin quedat en un trist 39 per cent.

Aquesta obsessió per trobar algun fracàs mesurable a l'independentisme català ha arribat al ridícul aquesta cavalcada de Reis. Un humil fanalet amb l'estelada ha estat notícia destacadíssima als mitjans de Madrid, que han enviat periodistes i fotògrafs a Vic per intentar detectar allò que la seva premsa esportiva en diria un fin de ciclo de la política catalana. La cosa ha arribat al punt que El Mundo obria la seva edició digital amb una “Punxada independentista” que fins i tot incloïa una xifra màgica: “La proporció, en qualsevol cas, era de 10 a un a favor dels fanalets amb motius típicament infantils, com animals de colors, acordions o sols.” La crònica del diari madrileny, deliciosa, convertia Vic en una ciutat plàcidament constitucional: “Gairebé ningú (...) va penjar banderes independentistes per acompanyar el recorregut...” El que dèiem, fin de ciclo*. I a Vic! En fi, queda clar que a Madrid encara creuen en els Reis, inclosos els d'Orient.