Prediccions impossibles

Aquests dies els diaris van plens de prediccions per al 2017, i em fa l'efecte que cada vegada més els llegim com un exercici creatiu del periodista que signa la peça més que no pas com una previsió fonamentada del que realment passarà. I no en culpo pas el periodista: després del que s'ha vist en la política catalana els darrers mesos, ja ni el millor futuròleg s'atreveix a predir què pot passar.

M'he entretingut a mirar quines previsions va fer la premsa per a l'any 2016, ara fa just un any. En pràcticament tots els diaris es donava per fet que hi hauria noves eleccions al mes de març després de la negativa frontal de la CUP a la investidura d'Artur Mas. Els diaris del 8 de gener, avui fa un any, anaven plens d'articles d'opinió sobre el final del procés, sobre les eleccions anticipades i sobre un possible trencament dins de Junts pel Sí a les portes d'uns nous comicis. Ningú, aquell dia 8, va entreveure que l'endemà hi hauria un acord per a la investidura, ni que Mas faria un pas al costat, ni que Puigdemont seria president al cap de 48 hores. En les previsions del 2016 no hi havia ni rastre de res de tot això, ni tampoc del bloqueig als pressupostos, ni de la moció de confiança del president Puigdemont, ni de l'anunci del referèndum per al 2017.

Ha passat un any, dia a dia, i en la política catalana han passat coses imprevisibles, la majoria bones, si mirem on érem. L'estat d'ànim col·lectiu ha remuntat i el país disposa d'un full de ruta consensuat, un govern cohesionat, un referèndum per al setembre, una reedició de Pacte Nacional pel Referèndum més transversal que mai i unes enquestes cada vegada més favorables al sí. Ara cal desitjar que aquest any que acabem d'estrenar ens torni a sorprendre en positiu, però no em feu dir com. Qui sap, com que tot és tan inimaginable, potser aquest serà l'any en què els comuns acabaran aclarint si estan pel sí o estan pel no. Veient el que ha passat el 2016, no es pot descartar res.