Vençuts per les festes

Segons conten els Evangelis, els tres reis d'Orient, representants dels tres continents, Melcior d'Europa, Gaspar d'Àsia i Baltasar d'Àfrica, visitaren Jesús a Betlem. Els Evangelis no diuen noms ni diuen que fossin necessàriament tres, ja que segons altres textos, per exemple els armenis, els reis eren dotze. Portaven or, encens i mirra com a productes de gran valor i en un món pagà s'interpretava com un esdevenir que obria noves perspectives als pobles del món. En les visites que feien els monarques era molt habitual que portessin presents de gran valor simbòlic o material. I d'aquest fet se'n deriven els regals que reben els nens i nenes, com també, i per altres raons, que coincideixen en el temps, els que ens fem els més grans. L'escalada consumista, que no té aturador, ha fet que tot s'hagi complicat i el que era inicialment una diada per als petits de la casa, centrada solament en els Reis, avui s'hagi ampliat per les aportacions dels costums d'altres cultures. La progressiva pèrdua dels valors religiosos ha ajudat a l'esclat de motius materials substitutius d'una tradició que està en perill de desaparició. El Nadal s'ha globalitzat: Santa Claus, el Pare Noel, el pessebre, el tió, l'arbre i els Reis, són signes que ja formen part de les nostres festes. Tot plegat molt exagerat. Això provoca un panaché de costums i tradicions que amb el temps seran difícils de destriar i més d'eliminar. En una cultura judeocristiana es combinen banalment i indiscriminadament costums d'orígens ben diversos de tradicions paganes i religioses. En el decurs de les futures generacions els orígens d'aquestes tradicions quedaran diluïts pel sotmetiment que hem fet d'aquestes als fluxos econòmics i als interessos de l'economia global. Signes ben diversos i de tradicions llunyanes conviuen i ocupen els mateixos espais: Hipercor, Espai Gironès, Gran Jonquera, zones comercials com La Roca Village, els centres de les ciutats, a les botigues i als carrers, a les places i a les institucions públiques, fent sentir amb el seu reclam emocions que generen sentiments que estoven l'ànima i anul·len el pensament racional. Corrents progressistes es pregunten sobre el sentit que tenen aquestes tradicions en una societat plural i diversa com la nostra. És més que probable que, en cas de no defensar molt més les nostres tradicions, acabem perdent les nostres arrels submergits en l'aiguabarreig de moltes cultures i acabem sucumbint davant les tradicions alienes. Només cal observar l'exageració de regals, amanit per una pàtina de localisme i intimitat com ho són els Pastorets, les quines, tions gegants, cavalcades, amics invisibles i sopars d'empresa.

Avui en dia, els nens, salvant totes les excepcions hagudes i per haver, tenen de tot i massa. Ho tenen per duplicat o triplicat. Tió i Reis doblen els obsequis igualitàriament. Les novetats duren poc i la motivació aviat s'acaba. Amb els nous models de família tot això s'ha complicat encara més. Pares i avis, famílies reconstituïdes, tiets, gendres i nores, tampoc volen ser menys. El tió a l'escola, l'amic invisible a la feina, més tió a casa, regals entre els grans i la cirereta que són els Reis. Per sort tot retorna a la normalitat i s'acaben els maldecaps. Hem sobreviscut a un Nadal més, des de la complexitat per gestionar-lo en un context esbojarrat propi d'una societat de consumisme absurd en què tantes i tantes persones les passen magres. Jo, mal que em pesi, ho confesso, m'he sentit vençut i empès per aquesta onada. I no n'he pogut quedar al marge malgrat la meva resistència. Per això només em queda desitjar-vos a tots que l'any que encetem sigui més just i racional, socialment i econòmicament, per a tots. Que el gener us sigui lleu.